Guia per als pares que van a les portes obertes de les escoles

És molt difícil determinar quins criteris tenen els pares per escollir l'escola dels seus fills. ¿Quines prioritats tenen? ¿Tan important és la reputació de l'escola? Tot i que la Generalitat encara no ha fet públiques les dates per a la preinscripció escolar del curs vinent. 2017-2018, ja són diverses les escoles i els instituts que comencen les jornades de portes obertes (alguns, de fet, ja ho fan aquest dissabte). Aquí va una petita guia per orientar pares i estudiants sobre una decisió tan complexa.

¿Per què és bo que l'escola estigui a prop de casa?

La proximitat al domicili familiar o al lloc de treball d'algun dels pares és la prioritat per a la gran majoria de famílies. Un col·legi pròxim a casa (o amb unes bones comunicacions, ja sigui amb camí escolar o amb servei d'autocar) perquè el nen, quan creixi, pugui fins i tot anar sol a classe. També és una mesura de socialització: els companys de l'escola també són veïns i això facilita les trobades i les activitats fora de l'escola. Per això, entre altres coses, la proximitat és un dels criteris que més avantatge atorga a l'hora de triar escola (30 punts).

¿És important que el projecte educatiu sigui innovador?

El projecte pedagògic de l'escola (és a dir, com s'ensenya en aquest centre) i l'equip de professors cada vegada cobren més pes a l'hora de prendre una decisió familiar. La jornada de portes obertes hauria de servir no només per conèixer personalment els docents, sinó també per preguntar-los com treballen a classe, quines metodologies fan servir, com dirigeixen les classes. En un moment de transformació de l'educació com l'actual, cada vegada és més habitual que els centres educatius introdueixin, en graus diversos, el treball cooperatiu o per projectes o altres innovacions.

¿Quant pot costar l'escola?

Depèn, però excepte els que tenen beca, l'habitual és que s'hagi de pagar alguna cosa (moltes vegades testimonial) per ajudar a sufragar els materials utilitzats a la classe o perquè l'associació de pares i mares d'alumnes (ampa) pugui organitzar activitats. El preu no té per què anar necessàriament relacionat amb la titularitat del col·legi, ja sigui públic, concertat o privat: hi ha escoles públiques, segons va denunciar fa poc el Síndic de Greuges, que cobren a les famílies (per extraescolars, pel menjador...) més que no pas les fundacions de les escoles concertades.

¿Què és millor, que primària i ESO es facin al mateix centre o no?

Són molts els que busquen escola per al seu fill de P-3 i que ja es mostren preocupats per saber què passarà quan el nano arribi als 12 anys i hagi de començar l'ESO. Moltes vegades, el criteri que mana és la pròpia experiència personal dels pares. Si el que es vol és que el nen no hagi de canviar, l'opció de continuïtat l'ofereixen els instituts escola a la pública i la majoria de concertades (no totes, però). També és cert que la transició entre primària i secundària, tot i ser un pas de gegant per a molts nois, no deixa de ser, alhora, una manera de madurar, d'obrir mires i d'aprendre a fer front a noves situacions. 

¿He de preocupar-me perquè a l'escola hi ha una gran diversitat d'alumnes?

Els avantatges de conviure amb persones diferents, asseguren els pedagogs, són sempre superiors als inconvenients. Els nens aprenen a ser més tolerants i respectuosos i, alhora, s'enriqueixen amb aquells que no són com ells, ja sigui per raça, religió o capacitats físiques i intel·lectuals. Hi ha escoles a Catalunya amb taxes d'alumnes immigrants molt elevades que trenquen estereotips i obtenen resultats acadèmics superiors als de molts centres privats. ¿Un exemple? El Joaquim Ruyra de l'Hospitalet de Llobregat. 

¿En què convé fixar-se de les instal·lacions de l'escola (aules, laboratoris) i del pati?

Ni la mida de les aules, ni del pati són determinants, però sens dubte és el que més entra pels ulls als pares durant una visita de portes obertes. A Catalunya hi ha aquest curs més d'un miler de barracons, però tant la Generalitat com els professors que hi treballen asseguren que les condicions en aquests mòduls prefabricats no tenen res a envejar a alguns edificis. Al pati, més que les dimensions de l'espai, és important preguntar quina mena de joc s'hi fa a les hores d'esbarjo i com s'organitza la vigilància.

¿Quines activitats extraescolars s'ofereixen a la mateixa escola?

Notícies relacionades

La Mina desafia el fracàs escolar

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Fa poc Alfonso Echazarra, analista de l'OCDE en matèria educativa, explicava en una xerrada organitzada pel Sindicat de Pares que una de les coses que posem en evidència el famosíssim informe PISA és que, a Espanya, la qualitat de l'ensenyament és molt semblant entre escoles, que el nivell educatiu entre centres és molt homogeni. El que realment marca la diferència, va subratllar Echazarra, "són les activitats extraescolars que ofereix l'escola". Ja siguin esportives, artístiques o d'idiomes, no és sobrer interessar-s'hi quan es busca escola.

¿Com s'ensenyen els idiomes? ¿I les noves tecnologies?

L'anglès és una altra de les preocupacions (obsessions, en alguns casos) de molts pares. A Catalunya, més de la meitat dels centres educatius ja han introduït aquest idioma com a llengua d'ensenyament, cosa que significa, per exemple, que imparteixen assignatures com Matemàtiques, Ciències o Música en llengua anglesa. És una de les maneres més utilitzades per ensenyar l'idioma. També hi ha centres que es valen d'auxiliars de conversa, joves natius anglòfons, per dinamitzar les classes. Pel que fa a les tecnologies, el ventall és ampli, però cada vegada resulta menys estrany veure tauletes o ordinadors portàtils sobre els pupitres dels alumnes. Són, en definitiva, una eina de treball més.