Dos anys després de Germanwings encara no hi ha mesures de control als pilots

Dos anys han passat des que el vol de Germanwings es va estavellar als Alps destrossant la vida de 150 famílies, però el malson continua. Les causes penals obertes a França i Alemanya no sembla que hagin d’anar més enllà de culpar el copilot mort com a presumpte suïcida i assassí, mentre la principal mesura perquè una tragèdia així no es repeteixi, l’augment dels controls mèdics als pilots, camina al pas de tortuga de les institucions europees, sense cap garantia que arribi a bon port. Això al marge del viacrucis de les indemnitzacions. La gran majoria de les 59 famílies residents a Espanya han acceptat les ofertes, tot i considerar-les molt baixes.

Després del sinistre, l’Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) va obrir dues línies de treball, la primera d’elles d’aplicació gairebé immediata. Va convertir en obligatòria la recomanació dictada després de l’atemptat de la Torres Bessones que mai es quedés una persona sola a la cabina de comandament dels avions.

Algunes companyies, com Iberia, ja l’havien aplicat, però la gran majoria, no. Andreas Lubitz, el copilot, va aprofitar que el comandant havia anat al bany per estavellar l’avió. Es va tancar rere la porta que, també arran de l’11-S, es va blindar a prova de qualsevol intrusió.

DOS SEMPRE A LA CABINA

Ara totes les aerolínies obliguen que un dels tripulants entrin a la cabina sempre que en surti un dels pilots. Els experts consideren que és una bona mesura. «No solament per riscos com els del cas de Germanwings, sinó des del punt de vista de la seguretat, d’una malaltia sobtada o el desmai d’un pilot», assenyala Carlos Salas, degà del Col·legi de Pilots (COPAC). Altres especialistes recorden que, «tot i que s’entrena les hostesses per a una emergència, el seu marge de maniobra seguiria sent limitat, al no saber pilotar».

L’altre focus de l’EASA està posat en la vigilància del comportament psicològic dels pilots. Després d’un llarg procés de tramitació, l’agència va traslladar a la Comissió Europea la proposta d’incrementar-la amb una mesura estrella: la realització de controls aleatoris d’alcohol, drogues i psicofàrmacs. Això permetria desvelar quins professionals estan en tractament sense haver d’obligar els seus metges a revelar-ho, cosa que moltes normatives nacionals impedeixen. A Lubitz l’havien visitat 41 metges i l’últim que el va veure, només dues setmanes abans de la tragèdia, el va instar a agafar la baixa i a ingressar en un hospital psiquiàtric.

INFLUÈNCIA DE LES COMPANYIES

Els tràmits que ha de seguir la CE per convertir aquesta proposta en norma de compliment obligat s’allargaran com a mínim fins a final d’any. Si és que l’oposició de les companyies no fa anar en orris la mesura. Aquestes al·leguen els trastorns operatius que els podrien causar al deixar a terra pilots a punt de fer-se càrrec d’un aparell. El Col·legi de Pilots espanyol és més partidari d’establir «programes d’ajuda preventius orientats a la rehabilitació», apunta el seu degà. Només Alemanya, la Gran Bretanya i Holanda han avançat a Europa i estan aplicant els controls pel seu compte.

No és estrany que la presidenta de l’associació d’afectats del vol de Germanwings, Silvia Chaves, demanés ahir en l’acte celebrat al Prat que «tothom sigui conscient que el que va passar es pot repetir».

Per a la majoria de les famílies de qualsevol sinistre aeri, les indemnitzacions són el menys important. Les aerolínies i les seves asseguradores intenten treure rèdit d’això i de la necessitat que moltes tenen de tancar el dol i girar full.

Allianz, la principal coasseguradora de Lufthansa, la nau nodrissa de Germanwings, ha ofert per les víctimes residents a Espanya una mica més del barem d’accidents de trànsit i gairebé totes han acceptat. Quantitats que no tenen res a veure amb el perjudici causat per un accident aeri en què la companyia ha sigut responsable d’haver posat als comandaments un pilot que va estavellar l’avió deliberadament i va sotmetre els passatgers a uns deu minuts terribles, els últims de la seva vida.

Aquests seran alguns dels arguments de la demanda que presenta aquesta setmana un grup de cinc famílies contra Lufthansa i Allianz en un jutjat mercantil de Barcelona, i que explicaran en una roda de premsa dilluns que ve.

Pitjor ho estan tenint els pares dels escolars alemanys. Per la vida de nois de 18 anys només estan disposats a pagar entre 40.000 i 50.000 euros. Un tribunal madrileny acaba de condemnar l’Ajuntament de Madrid a pagar més de 700.000 euros a la família d’un home mort al caure una branca d’un arbre. Una diferència abismal.

DEMANDES ALS ESTATS UNITS

Notícies relacionades

Els pares de Lubitz asseguren que el sinistre de Germanwings no va ser un suïcidi

"Una gran tristesa ens devora. No hi ha dies bons"

Un grup de progenitors germànics ha rebutjat l’oferta i ha traslladat el litigi als Estats Units, on les indemnitzacions són astronòmiques. Les famílies s’han agafat al fet que Lubitz va obtenir allà la capacitació que no va aconseguir a Alemanya realitzant un curs d’una setmana. És difícil que els tribunals nord-americans acceptin aquesta argúcia, però potser les elevades despeses del litigi convenceran l’asseguradora que és millor seure a negociar. 

Per a la determinació de les responsabilitats penals, des que la fiscalia alemanya va deixar clar que Lufthansa no és responsable perquè desconeixia la situació del pilot, les esperances de les famílies perquè «es depurin responsabilitats» s’han centrat en la causa oberta a Marsella. Però després del trasllat del fiscal, la causa sembla empantanada. Brice Robin havia impulsat una vigorosa investigació convençut que les responsabilitats anaven molt més enllà de la simple decisió d’una persona malalta, però dos anys després ni tan sols s’han encarregat els preceptius peritatges judicials.