El jutge de Germanwings entrega a les famílies uns 40 mòbils recuperats però sense dades

No hi ha consol per a algú que ha perdut el seu ésser més estimat en un sinistre tan tràgic com el de Germanwings, però hi ha decisions, gestos, detalls, que semblen innecessaris i que contribueixen a aprofundir en el dolor. Diverses famílies han contemplat amb disgust que el jutge de Marsella que instrueix el cas s’hagi quedat amb el contingut d’entre 40 i 50 dispositius mòbils que es van trobar, cosa que els pren la possibilitat de recuperar les imatges dels últims dies dels seus fills, pares o germans, així com qualsevol altra valuosa informació personal.

Tampoc hi ajuda gens que els progenitors de l’Andreas Lubitz triessin el dia d’ahir, el del segon aniversari de la tragèdia, per reivindicar la innocència del seu fill, un fet que van qualificar de «provocació». O que Lufthansa, la nau nodrissa de Germanwings, fixés en un màxim de cinc el nombre de familiars de cada víctima als quals va permetre viatjar a la inauguració de l’escultura erigida a França.

Els familiars de les 150 víctimes mortals han anat rebent en els últims mesos alguns dels mòbils que es van conservar relativament intactes després de l’impacte, però s’entreguen amb les memòries extretes, sense cap explicació. També s’ha entregat un ordinador amb el disc dur extret i inutilitzat. Es desconeix si les memòries han sigut esborrades o es guarden en secret.

En el cas de la família del jove enginyer gironí Jordi Motjé, no es van trobar ni l’ordinador ni els dos telèfons mòbils que utilitzava, però sí que se li ha entregat a la família la targeta SIM d’un d’ells. Això sí, sense el xip que conté la informació del dispositiu.

Aquest segrest d’informació està probablement relacionat amb el fet que algunes de les memòries contenen imatges gravades dels últims minuts en els quals el pilot intentava entrar per força a la cabina i l’alarma es va estendre entre els passatgers al veure que anaven directes al desastre.

GRAVACIÓ RETIRADA

Pocs dies després del sinistre la revista francesa Paris Match va penjar a la seva pàgina web un vídeo dels «últims instants abans de l’accident». Les imatges eren tan confuses i mogudes que ningú pot garantir la seva autenticitat. Excepte Paris Match, que va assegurar amb rotunditat que havien sigut proporcionades per una persona pròxima a la investigació que havia trobat el dispositiu que les contenia entre la runa.

Al cap de pocs dies, la revista francesa va retirar la gravació però manté la descripció que feia del seu visionat, és a dir: «L’escena és tan caòtica que no es distingeix ningú però els crits dels passatgers revela que eren perfectament conscients del que estava a punt de passar. Se sent cridar Déu meu en diversos idiomes. També se senten, almenys en tres ocasions, cops metàl·lics que permeten pensar que el pilot va intentar obrir la porta de la cabina amb un objecte pesant. Cap al final, després d’una sacsejada més forta, els crits s’intensifiquen. I després, res més».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fonts dels lletrats dels familiars consideren que no és correcte que els dispositius s’entreguin així, sense cap explicació. Pot estar justificat que s’eviti la difusió de les imatges dels últims minuts, al·leguen, però no que es confisqui informació privada de les víctimes, i tenen la intenció de sol·licitar al magistrat la seva entrega. També consideren que les gravacions del terror, si és veritat que existeixen, s’haurien d’incloure en el sumari encara que es veti la seva difusió, perquè són un element més per valorar el patiment dels passatgers a l’hora de fixar les indemnitzacions.

També circulen per Youtube nombroses suposades gravacions del so de la cabina de comandament, contingudes en una de les caixes negres que van ser recuperades, però fonts de la investigació els atorguen nul·la credibilitat. «Són falsificacions en les quals se sent molt poc del que realment va quedar registrat i està transcrit en els informes oficials», sostenen.