Un hospital de malalt

Popularment, a l'hospital de Sant Joan de Reus l'anomenen l'aeroport o la T-1 per l'enormitat de l'edifici, estrenat l'estiu del 2010, però alguns ja comencen a anomenar-lo el Titanic

Aquest dilluns se celebrarà el consell d'administració i encara que es declina donar les xifres fins que no siguin oficials, ha transcendit que tancarà el 2016 amb un dèficit d'entre 8,2 i 8,4 milions d'euros. Les mesures proposades per una consultora externa per taponar aquesta hemorràgia corren el perill d'infectar altres ferides obertes, segons fonts pròximes a la direcció.

El pla de xoc proposa tancar serveis, rebaixar sous i no contractar nou personal, a més d'alguns acomiadaments. Una de les mesures, per a un hospital referent en oncologia, és especialment traumàtica: prescindir d'un dels tres acceleradors lineals que tracten el càncer.

El full de ruta existeix, però no qui la piloti. Les estretors econòmiques fan inviable contractar una primera espasa amb sou de mercat perquè hi posi ordre.

PROCÉS JUDICIAL

Per entendre la part interna, cal explicar que Sant Joan és totalment municipal i també la joia de la corona del grup Sagessa, la branca sanitària de l'extint grup d'empreses municipals Innova, investigada pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus per una presumpta trama de corrupció.

Entre els més de 150 imputats, consta part de l'antiga cúpula de Sagessa, empresa que també gestiona l'hospital de Móra d'Ebre, el d'Amposta, diversos centres d'atenció primària i la clínica Centro Médico Quirúrgic (CMQ)

A l'hora de prendre decisions, “pesa i molt que tot està sota la sospita d'Innova”. No obstant, els membres del consell d'administració hauran de prendre-les si no volen acabar al Tribunal de Comptes per responsabilitat comptable.

CONVENI LABORAL

A l'hora de retallar, a la plantilla l'empara el seu conveni per no rebaixar sous i, a més, cobrar els complements per productivitat (anomenats DPO). En el conveni sectorial, els DPO es paguen, però en el cas de Reus es va eliminar aquesta clàusula a canvi de la pau laboral.

Les DPO pendents ascendeixen a 1,7 milions d'euros i una sentència judicial obliga a desemborsar-los, com obligarà cada vegada que la plantilla les reclami davant els tribunals.

Aquests diners es converteixen en tot un greuge comparatiu per als altres centres gestionats per Sagessa que no els cobraran, especialment per a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, que se sent parasitat” pel de Reus, diu José Domínguez, secretari de sanitat de la UGT a les Terres de l'Ebre i delegat a l'hospital de Móra.

Allà sí que regeix la clàusula de disponibilitat, però “no ens paguen a nosaltres per pagar a Sant Joan”, denuncia Domínguez. L'any passat, es van desviar quatre milions d'euros de Móra per assecar el dèficit de l'hospital de Reus i la plantilla de l'hospital comarcal també protestarà aquest dilluns. El 2018, venç el contracte de gestió entre Sagessa i el CatSalut per a la gestió de l'hospital de Móra i creixen les veus, com la d'ERC, per desvincular-se al més aviat possible de Reus.

D'ÚLTIMA GENERACIÓ

L'hospital de Sant Joan és d'última generació, amb quiròfans robotitzats en els quals l'aire es renova cinquanta vegades per hora. A Móra, en canvi “podríem fer un museu amb els equips que tenim, alguns de més de 30 anys”, diu Domínguez.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més de la guardiola de Móra, hi ha el fons de reserva del CMQ. Però també aquí hi ha nuvolades. El contracte de lloguer de l'edifici, propietat de la família Fàbregas, venç aquest mes de juny i, segons Gisela Trillas, advocada de la família, “temem que l'ocuparan a precari encara que els costi multes” perquè  “no volem prorrogar,, fa mesos que no negociem i el trasllat d'una clínica no es fa en quatre dies”. i per això s'obrirà un altre front judicial.

La Generalitat tampoc correrà davant el SOS llançat per un hospital cent per cent municipal. El conseller de Salut, Antoni Comín, en una recent visita, va mostrar la  “voluntat” de participar més en la “governança” del centre, sense aclarir com es comptabilitza aquesta intenció.