Julieta, estudiant d'ESO al Quebec: "A classe d'educació física patinem sobre gel"

Possiblement, una de les claus de l’èxit del Canadà a l’hora d’atraure estudiants estrangers de secundària cap a les seves escoles és l’acurat sistema d’acollida de què disposen els centres educatius, la gran majoria de titularitat pública. No passa dia, expliquen els pares que estan vivint l’experiència, sense que el tutor o un professor a càrrec pregunti als alumnes que venen d’altres països com els van les coses o si tenen algun problema. Aquest primer moment «d’aclimatació», tan difícil per a un adolescent, sol i lluny de casa, és uns dels aspectes que destaca més positivament Jordi Gràcia, que aquest trimestre té la seva filla Julieta, de 15 anys, al Quebec. 

«És cert que, com que ella participa en un intercanvi, quan va arribar allà ho va tenir una mica més fàcil, perquè va comptar amb el suport de la noia canadenca que abans havia estat aquí, a casa nostra», reconeix Gràcia. «Està encantada de conèixer tanta gent nova en un lloc tan diferent del que ella està acostumada», explica aquest progenitor.

Notícies relacionades

Canadà, el model educatiu que sedueix el món

Albert, universitari a la Colúmbia Britànica: "Et donen moltes facilitats per tenir beca"

Potser el que li està costant més a la Julieta, que està estudiant quart d’ESO a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, és «el clima». «Hi ha dies en què han arribat a estar per sota dels 25 graus i en què es lleven envoltats de neu», diu.

«Ens explica que una de les coses que l’han sorprès més, des del punt de vista acadèmic, és la quantitat de mitjans de què disposa l’escola», continua. «Fan classes de Ciències en uns laboratoris que semblen de pel·lícula i a les classes d’Educació Física ha après a patinar sobre gel, que practiquen en un petit llac que tenen al costat del col·legi», afegeix Gràcia, que l’abril que ve tindrà la seva filla de tornada a Vilafranca. Les matèries, continua el pare, «no són gaire diferents, encara que ha hagut de posar-se les piles amb qüestions com la trigonometria, perquè ella, aquí, encara no n’havia fet». I està contenta: «Sense anar més lluny, en un examen d’Història del Quebec que van fer fa poc va obtenir una de les dues millors notes de la classe», destaca.