Trump, el líder tòxic en la lluita contra el canvi climàtic

Dimarts, quan va firmar l’ordre executiva que estableix les bases per desfer els pilars de la política de lluita contra el canvi climàtic establerta per Barack Obama, Donald Trump va portar a terme l’habitual exercici de teatre dels polítics i es va fer envoltar d’un grup de miners. Amb aquest attrezzo humà va aconseguir la fotografia d’un grup somrient, tan satisfet o esperançat amb la seva decisió com ho deuen estar els empresaris de les indústries dels hidrocarburs i els polítics conservadors que fa anys que neguen la ciència per interès. Però aquí se li acaba l’aplaudiment. Perquè amb la seva acció Trump ha provocat una onada de condemna tant als Estats Units com a la resta del món, un tsunami de denúncia i alerta al qual sumen les seves veus governs, organitzacions mediambientals i mèdiques i ciutadans.

El governador de Califòrnia, Jerry Brown, ha definit l’acció de Trump com un «error colossal». 23 estats, comtats i ciutats del país ja s’han unit en un grup que ha promès desafiar-lo als tribunals. Les demandes també ocuparan organitzacions d’activistes mediambientals que, els últims mesos, s’havien anat preparant contractant advocats extra. I plouen les crítiques de grups com l’Associació Americana del Pulmó, en què la vicepresidenta Lyndsay Moseley Alexander va mostrar la «profunda decepció amb una ordre executiva que protegeix els contaminadors i no la gent».

L’Acord de París

Es tracta d’un clam global. I és que per més que la decisió de Trump estigui guiada per la seva filosofia nacionalista i populista de l’«Amèrica primer», té repercussions que traspassen les seves fronteres. I cap és més evident que el seu efecte en el futur de l’Acord de París, el pacte acordat per gairebé 200 nacions i ja ratificat per 141 la viabilitat del qual està en qüestió si els Estats Units, el segon país que emet més gasos d’efecte hivernacle, no compleixen el compromís adoptat per Obama de reduir de cara al  2025 entre el 26% i el 28% de les seves emissions respecte dels nivells del 2005.

Encara que Trump no s’ha retirat formalment de l’acord, el seu portaveu, Sean Spicer, va assegurar ahir que l’actual Administració «està estudiant» aquest pacte. Retirant les mesures d’Obama i desmantellant el seu Pla d’Energia Neta que era l’eix central i posava a la seva diana les plantes elèctriques més contaminants que funcionen amb combustibles fòssils, no és clar com els EUA podrien complir el seu compromís. I si Washington no compleix i s’estanca com es preveu en la reducció de l’11% aconseguida entre el 2005 i el 2015, altres nacions podrien sentir que tenen carta blanca per debilitar també els seus compromisos. Especialment davant d’un acord en què cada país marca els seus propis objectius i en què no es preveuen sancions per incompliment.

Sense voler-ho, no obstant, Trump ha obert camins a nous lideratges. I ja els estan aprofitant la Xina, el principal contaminant, i la Unió Europea. A Pequín un portaveu d’Exteriors, Lu Kang, va advocar perquè tots els països s’han de «moure amb els temps» i va prometre que «els moviments polítics, la resolució i els objectius de la Xina per lluitar contra el canvi climàtic no canviaran». I Miguel Arias Cañete, comissionat del clima a la UE, després de «lamentar» la decisió de Trump va destacar que «el continuat lideratge de la UE, la Xina i altres importants economies ara és més important que mai. Quan es tracta de clima i transició global a energia neta no hi pot haver buit», va afegir. «I estem compromesos a tirar endavant aquesta agenda», va reblar.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Organitzacions com el World Wild Fund també han qüestionat Trump, però recordant-li que el seu poder no és únic. I des de l’organització Manuel Pulgar Vidal ha dit que, encara que «obstaculitzar els plans dels EUA per complir els seus compromisos internacionals tindrà un impacte en els esforços globals contra el canvi climàtic, no definirà el resultat final. La nostra habilitat per complir els objectius de l’Acord de París no depèn d’un sol govern».

A Trump a més li plouen advertències que es farà més mal del que es pensa, fins i tot en el terreny econòmic, on al·lega que obtindrà beneficis amb la seva decisió. Des d’Alemanya, per exemple, l’hi ha recordat la ministra de Medi ambient, Barbara Hendricks, que ha declarat que «canviar a la marxa enrere només els farà mal en termes de competitivitat internacional».