Les teories del canvi educatiu

La innovació educativa no és un invent nou. Fa més de 100 anys que mestres, professors i pedagogs investiguen com millorar l’aprenentatge dels seus alumnes i introdueixen nous mètodes d’ensenyar a les aules. Moltes de les metodologies de la nova escola són pràctiques docents de contrastada solvència, estudiades des de fa temps a les escoles de Magisteri i aplicades en més o menys mesura durant dècades. Aquestes són algunes de les bases teòriques que sustenten aquestes pràctiques.

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

La teoria de les intel·ligències múltiples la va proposar el 1983 Howard Gardner, professor de la Universitat de Harvard, que considera que la intel·ligència no és un conjunt unitari, sinó una xarxa de conjunts autònoms, relativament interrelacionats, que s’activen o no en funció dels valors d’una cultura, de les oportunitats disponibles i de les decisions preses per cada persona o, quan són petits, per la seva família i professors.

  

 S’ha identificat vuit tipus d’intel·ligència: la lingüística-verbal, la lògica-matemàtica, la visual-espacial, la musical, la corporal-cinestèsica, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista. 

    

«El que és important és que s’avança cap a una consideració integral de l’individu, que pot aprendre millor segons les seves motivacions o el seu estat d’ànim, per exemple», assenyala Josep Gallifa, exdegà de la Facultat d’Educació Blanquerna-URL. «La teoria de les intel·ligències múltiples va servir, entre altres coses, per trencar l’homogeneïtat, per comprendre que el cervell és un òrgan plàstic, que aprèn, desaprèn i torna a aprendre», afegeix Enric Roca, professor de la UAB. «Però, com en tot –adverteix Roca–, no s’ha de prendre aquesta teoria en un sentit rígid».

CONSTRUCCIÓ COL·LABORATIVA DEL CONEIXEMENT

La teoria de la construcció col·laborativa del coneixement (knowledge bulding, en anglès) va ser creada i desenvolupada per Carl Bereiter i Marlene Scardamalia per descriure el que un grup d’estudiants necessiten per aconseguir crear coneixement. Segons aquesta metodologia, els alumnes i els professors proposen temes de debat i estudi, que són desenvolupats en equip. «S’està comprovant que és una manera de treballar molt més motivadora i els resultats són molt satisfactoris», subratlla Gallifa. És el mètode pel qual ha optat Finlàndia en la seva última reforma educativa, en vigor des del 2016.

CLASSES INVERTIDES

Aquest mètode d’ensenyament desenvolupat als anys 90 per Eric Mazur, també professor a la Universitat de Harvard, es basa en la denominada instrucció entre parells o iguals, i consisteix en el que, en un llenguatge pla, seria capgirar la classe tradicional. El model implica que els estudiants aprenguin fora de classe, fent lectures i investigant pel seu compte sobre un tema concret. Després, a classe, el professor planteja qüestions que serveixen als alumnes per fixar els conceptes clau.

COMUNITATS D’APRENENTATGE

En les comunitats d’aprenentatge no només hi ha un mestre que explica els continguts acadèmics. Aquí són diversos els adults, voluntaris compromesos amb l’educació (mestres jubilats, exalumnes, pares o mares) que recolzen l’aprenentatge, aportant diferents perfils i diversitat a les aules, on ajuden el professor tutor i supervisen el treball dels alumnes. 

COL·LES INTERGENERACIONALS

Notícies relacionades

Neuromites i neurocerteses

El professor ja no ho sap tot

El de l’escola intergeneracional és un model tan nou que encara no ha arribat a Catalunya. Nascut a Ohio (Estats Units), des d’aquest curs funciona, com a part d’una investigació educativa, a Granada i a Múrcia. Són col·legis als quals els adults assisteixen de forma permanent a classe, no com a acompanyants de l’aprenentatge, sinó ells mateixos com a alumnes, explica Mariano Fernández, de la Universitat de Granada.

 ESCOLES DE CIUTADANIA

Les escoles de ciutadania, amb profunda vocació social, utilitzen els esports populars i l’art com a eix per al creixement dels seus alumnes. La idea és que els nens tinguin referents del món real i que, amb el seu exemple, es formin en valors. Es valen del núvol d’internet per a l’intercanvi d’experiències.