El nombre de catalans que fan esport ha augmentat el 82% des del 1980

La Catalunya del 1980 era més sedentària que la d’avui. Molt més. Les xifres així ho demostren: fa 37 anys, el 25% de la població més gran de 16 anys assegurava practicar algun esport. Aquest percentatge, segons dades de l’Obervatori Català de l’Esport, supera en l’actualitat el 45% (segons l’OMS, és el 30%), fet que significa un augment del 82%. L’arrencada es va produir entre els anys 1985 i 1990. Els Jocs del 92 no només van portar infraestructures i bons records. També van ajudar a promoure l’esport, com ho van fer els ajuntaments, que després del franquisme van començar a impulsar l’exercici, entre altres coses, perquè ho exigia l’article 43.3 de la Constitució: «Els poders públics fomentaran l’educació sanitària, l’educació física i l’esport».

Passejar és una cosa molt d’aquí. Potser perquè ho és tant mai s’ha considerat com el que és en realitat: un esport molt sa. L’informe L’esport a Catalunya. 10 anys de l’Observatori Català de l’Esport, que es presenta avui, proporciona una detallada fotografia del moment actual en la matèria. Una de les seves autores és Núria Puig, catedràtica de Sociologia de l’Esport de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i professora d’aquest mateix centre durant 40 anys. Segons aquesta experta, tot va en funció de la persona amb qui et vulguis comparar. El que és indiscutible és que Catalunya està per sobre de la mitjana espanyola i europea pel que fa a la pràctica esportiva. I el fet de caminar, sortir a fer una volta, «una cosa tan tradicional i cultural», hi ajuda molt. A favor de passejar, assenyala, hi juga el fet que les ciutats «hagin millorat tant a l’hora de proporcionar espais».

Fem més esports. Però més sols. La comparativa entre el 2005 i el 2014 permet comprovar que els catalans han passat d’esports d’equip a disciplines més individuals «en què no depens de ningú més que de tu mateix». «Els ritmes de treball són ara diferents, i això requereix una organització diferent». Així s’entén que la natació recreativa o l’aeròbic hagin deixat pas al running o a l’activitat física en un gimnàs.

Notícies relacionades

La vida sedentària causa la mort per càncer, infart o diabetis de 3.000 catalans a l'any

"Papa, estàs patint un infart"

Una de les millors notícies és la creixent incorporació de la dona a l’esport. L’última edició de la Cursa d’El Corte Inglés és potser el millor exemple d’això, amb més corredores inscrites que corredors. «Les joves –relata Puig– han incorporat patrons més neutres d’exercici físic, i a més ara hi ha activitats esportives que abans no eren considerades un esport». En percentatge s’ha passat del 37% de dones esportistes el 2005, al 40,2% del 2014. I pujant. A mesura que s’avança en edat, la diferència entre ells i elles és menor, fins al punt que entre els més grans de 65 anys, es dona el cas que són les dones les que més es vesteixen de curt.

Etapes de transició

En l’apartat d’inquietuds hi ha l’esport en transició de la primària a la secundària. Molts xavals s’excusen en la falta de temps. Núria Puig aporta altres aspectes. Com el tràfec d’acabar una etapa i iniciar-ne una de nova. «Cada moment de transició a la vida té el seu temps d’adaptació, i aquest, en què d’alguna manera s’inicia l’emancipació de la persona, no n’és una excepció». Però aquesta experta no creu que deixin l’activitat física. «Simplement deixen els equips organitzats, els partits de cap de setmana, però segueixen quedant amb els amics per fer esport pel seu compte».