Els mals tragos de final de mes

Els finals de mes causen neguit en les entitats socials que treballen en la rehabilitació d’alcohòlics. És el moment més arriscat per recaure en la beguda perquè coincideix amb el cobrament de la pensió o la nòmina. Són els mals tragos de final de mes, dolents per als afectats per la frustració i el sentiment de culpabilitat que els genera tornar a ensopegar amb l’alcohol i mals tragos també per a les oenagés que els tracten, perquè interiorment aflora el desànim i el lament de «l’hem tornat a perdre».

    

La inquietud, a vegades, és de tal calibre que els voluntaris han de rebre xerrades i assessorament de psiquiatres per fer-los pujar la moral quan els usuaris recauen. 

    

Les oenagés coneixen de primera mà aquests dies negres en el consum i dissenyen estratègies i intensifiquen els controls per superar-los. Així, Projecte Home té un programa per abordar aquest conflicte que consisteix, en alguns casos, a dosificar els diners de butxaca i, en altres, a supervisar les despeses i repassar els tiquets de la compra. I quan cobren ho han de comunicar.

    

La fundació Arrels, per la seva part, opta per administrar la paga als usuaris que ho sol·liciten perquè no se’ls esfumi en alcohol. «Són conscients del perill que corren si es queden la mensualitat», expliquen a l’entitat. El 20% de les desintoxicacions acaben en fracàs, segons les organitzacions. Les recaigudes provoquen frustració, ràbia, impotència… en els afectats. I una enorme tristesa. «Tornen a la teràpia amb humilitat, sense fer soroll i el primer que diuen és t’he fallat, he tornat a beure», afirma Laia Vila, treballadora social d’Arrels. 

    

Antoni Gual, cap de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, argumenta que aquestes recaigudes «es detecten sobretot en persones amb addiccions avançades i situacions socials precàries perquè l’únic que els frena és la falta de diners, i quan arriban, recauen». Oriol Esculies, director del Projecte Home a Catalunya, explica que «disposar de diners desencadena el que es coneix com craving, el desig incontrolable de consumir». 

    

Un equip de metges que treballena en atenció domiciliària argumenten per què es torna a ensopegar amb l’alcohol: «L’únic moment de felicitat que tenen les persones de vides distorsionades són els 10 minuts de consum i després es produeix la caiguda en l’abisme». I tornar a començar. «És una manera il·lusòria d’adquirir felicitat però és l’única que tenen», afegeix.

REPUNTS

A final de mes hi ha un repunt de les consultes per alcohol, indica Patrícia Colomera, cap de servei del Centre Integral de Drogodependències Lluís Companys de la Creu Roja. Assenyala que és difícil de quantificar, però hi ha una evidència: «La diferència de casos que hi ha a mitjans i a final de mes». Vila i Esculies expliquen com els vigilen la pensió o la nòmina. La primera relata que, sovint, els usuaris els demanen que els administrin els diners. «És com si volguessin dir-te: si me’ls administres em protegeixes. És una mesura de contenció», afirma.

    

Els diners es fraccionen al mil·límetre i el propietari rep cada dia entre 2 i 3 euros per a les despeses quotidianes. Vila explica amb emoció el sentiment que li produeix que algú, a qui se li administra la paga, digui que trenca l’acord i que li torni el control dels seus diners. «Quan això succeeix ja saps què passarà, que se’ls gastarà en alcohol i et planteja un terrible dilema». 

    

Notícies relacionades

Reincidir en la beguda: "Ho celebro tot, les penes i les alegries"

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

A Projecte Home coneixen la destructora parella que formen l’alcohol i els diners. Per això, els mesos previs a la reinserció ja es treballa el tema, assenyala Esculies. Ignasi Bosch, terapeuta de l’oenagé, detalla les fases que segueixen. Els euros es donen amb comptagotes. Primer, 2, després 5, més tard 20... I quan es reincorporen al lloc de treball la cosa canvia. «Han d’elaborar un pressupost amb les despeses mensuals (pis, menjar, oci) i presentar factures. A final de mes s’analitza en què se’ls han gastat», explica Bosch. Esculies afegeix: «Així es controla que no hi hagi alcohol».

ASSESSORAMENT

Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, insisteix en la importància que els voluntaris es deixin assessorar pels equips mèdics. «Ens donen eines per seguir endavant i no desanimar-nos», indica. D’aquests consells, ella s’ha quedat amb el missatge positiu: «Ens diuen que quan hi ha recaigudes mai es torna al punt de partida. Si has pujat tres esglaons et quedes allà. No descendeixes a la planta baixa. I és que hi ha vides en què hi ha hagut tant alcohol que és impossible netejar-se en una sola vegada. D’això n’hem de ser conscients».