A la recerca de la família biològica

Jo soc la teva mare de cor i ella, la teva mare de panxa», li explica Marta a la seva filla adoptada, de 8 anys, a la qual sempre va voler transmetre l’orgull dels seus orígens. «Hem volgut donar molt valor a la seva procedència: estudia xinès, hem viatjat al país...».  Ja es veurà si la nena desitja algun dia anar a la recerca de les seves arrels, un camí que no tots els adoptats volen recórrer. Per als  que sí que senten la necessitat en algun moment de les seves vides d’anar a trobar la família biològica, els últims anys ha aparegut la figura del mediador, ja implantada des de fa dècades en països com els Estats Units. Un guia professional que acompanya i protegeix tots els components de la tríada adoptiva: el fill, la família biològica i l’adoptiva.

    «És important que per al seu contacte amb els orígens les persones adoptades comptin amb un assessorament professional que els prepari en l’aspecte emocional», afirma Agnès Russiñol, directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), que ofereix mediació gratuïta.

    El centre Madop, pioner en aquest tipus d’assistència, va ser creat el 2012 a Madrid per Jaime Ledesma del Busto i altres experts en adopció. «La nostra intervenció és fonamental per respectar la voluntat de les dues parts. Perquè encara que el fill té el dret de conèixer els seus orígens [segons la llei 54/2007], no té la potestat d’irrompre en la privacitat de la família biològica, només de conèixer les dades». La complexitat de les situacions a les quals pot enfrontar-se fa aconsellable la intervenció d’un equip expert que s’encarrega d’obrir vies de diàleg i minimitzar els xocs afectius.

    «Hi ha progenitors que es neguen rotundament al contacte, pateixen situacions molt dures de drogodependències o han mort. Sempre els hem de preparar per a la mort», avisa el psicopedagog. També per a drames com el d’una mare biològica que és a la presó per haver mort el pare. Per tot plegat, és clau un procés de preparació emocional que pot durar mesos abans d’emprendre la recerca.

    Durant aquest assessorament «s’ajusten les motivacions» que porten a aquest viatge i es treballen les expectatives per «desmuntar les fantasies irreals» de les dues parts. Sol passar, afegeix l’expert, que joves que estiguin passant per un mal moment a la feina o amb la parella sentin un buit que vulguin omplir amb el contacte amb la seva mare biològica. «Després es poden emportar el desengany de patir un segon abandonament». O es pot plantejar una expectativa inversa: que la progenitora biològica pensi que recuperarà el seu fill. «Aleshores els hem d’explicar que no es tracta d’això, que ja té uns pares».

    És competència d’aquests professionals valorar si el moment és oportú per iniciar aquest camí de construcció i reparació de la identitat, subratlla Cesarina Ontiveros, de l’equip d’adopcions de la Fundació Eulàlia Torras de Beà que ha posat en marxa una unitat especialitzada en la recerca dels orígens. «La persona adoptada ha d’estar en un estat d’equilibri i maduresa apropiat i ser major d’edat. També es tracten amb els parents biològics temes com la culpa o la vergonya». El camí passa per una primera fase d’intercanvi. Cartes, fotografies, trucades... «Després es prepara el cara a cara. S’ha de deixar clar que el procés pot ser interromput en tot moment per qualsevol de les parts», explica Ontiveros. 

    Ledesma, autor de Mediación familiar en búsqueda de orígenes. El en-

cuentro con el espejo biológico, apunta que el que és freqüent és que es doni una primera etapa de «lluna de mel», d’intensa comunicació que «a poc a poc va descendint». «Al final sovint s’arriba a una mena de relació que podria assemblar-se a la d’un parent llunyà. Contactes per Nadal i per l’aniversari». Hi ha històries amb finals feliços que tanquen el cercle de manera rodona però també n’hi ha de tristos. Escenaris diversos com els que expliquen la pel·lícula Lion, basada en fets reals, i l’obra Boscos, que forma part de la tetralogia de Wajdi Mouawad La sang de les promeses, centrada en la recerca dels orígens. 

Notícies relacionades

"He entès per què soc com soc"

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

EL PERILL DE LA XARXA / L’edat en què comença el rastreig se sol situar entre els 25 i els 35 anys, tot i que la tendència és que s’iniciï cada vegada més aviat. Aquí hi entren les xarxes, una arma de doble tall que ha irromput de manera molt perillosa en el món de l’adopció. «Es donen casos de nois que entren en contacte amb els seus parents per Facebook i sorgeixen greus conflictes, fins i tot assetjaments», adverteix Ledesma. Va passar amb els germans biològics d’un adoptat romanès a qui demanaven diners. «El vam ajudar a entendre que no era la seva responsabilitat».

    Mentre la mediació permet que es produeixi un acostament progressiu, internet és una bomba que pot portar a impactes violents. «Veure de cop en una foto la semblança física pot afectar molt», emfatitza Ledesma. L’èxit de la recerca, conclou Ontiveros, no dependrà tant de la trobada física «com de les condicions emocionals en què es trobi la persona que busca».