"He entès per què soc com soc"

Haile Fàbrega, un jove de 21 anys estudiant de Sociologia, va ser un dels primers nens adoptats a Etiòpia. Ja ha fet quatre viatges als seus orígens, sense mediació, que l’han «ajudat molt» a reconstruir la seva identitat. «El retorn t’ajuda a entendre’t a tu mateix, a saber per què ets com ets. Què tinc d’etíop». Ara comprèn els valors que li van inculcar en la seva infantesa.

Va arribar a Barcelona als 10 anys després de passar vuit mesos en un centre d’acollida d’ECAI (Entitat Col·laboradora d’Adopció Internacional) a Addis Abeba després de la mort de la seva mare. Al seu pare no el va conèixer. La seva progenitora li va explicar que estava ficat en política. Va haver d’exiliar-se a una zona rural i ella, embarassada de Haile, es va estimar més quedar-se a la ciutat, Kombolcha, perquè el seu fill tingués una educació. «No va ser un abandonament, però no he sentit la necessitat de buscar el meu pare perquè no el vaig conèixer», explica en català. «Per a nens adoptats més petits resulta més difícil la recerca dels orígens, però jo ja era conscient de tot».

Quan tenia 12 anys, Haile va voler tornar a la seva infància i als seus records. Va fer el primer viatge amb la seva mare adoptiva, Maria Rosa (és família monoparental) i un altre amic adoptat. La seva idea inicial no era anar a retrobar-se amb la seva sang, oncles i cosines, sinó fer una ruta i visitar el centre d’acollida. «Volia tornar a viure el que era jo». Però a última hora va decidir anar a veure’ls. La trobada va remoure els afectes de la tríada adoptiva. «A l’arribar em van dir: ¡Mira la teva germana!, referint-se a la cosina amb qui jugava de nen, i vaig sentir que allà hi  tenia algú. Llavors penses com serà la relació entre les dues famílies. Al meu oncle li va estranyar que digués mare a la meva mare adoptiva, tot i que després ho va entendre».

Aquell tercer vèrtex de la tríada, la mare adoptiva, també va passar per un procés de «dubtes» en aquell primer retorn. Incertesa i por a la pèrdua. «No em treia els ulls de sobre». Quan els dos últims viatges els va fer sol amb els seus amics, l’oncle li va deixar anar: «¡Vaja, com ha canviat la teva mare, quanta llibertat».

«Forma’t i torna»

Haile recorda el retrobament amb el seu millor amic de la infància. Una hora a l’església sense dir-se paraula. Bloquejats. «Fins que va arribar el meu amic adoptat i ens va portar a un bar. ¡Teníem tantes coses per explicar-nos!». Revela també la seva obsessió per repetir les rutines de la seva infantesa, com per exemple anar a l’església. «La meva família era molt religiosa, hi anava cada dia». I no oblida les paraules del seu oncle: «Sigues bona persona, forma’t i torna per ajudar la teva gent i el teu país». «Això és el que es pensen tots, que tornaràs», afirma Haile, que està tramitant un màster a Kent (Regne Unit) de polítiques socials internacionals. Li agradaria treballar a la Unió Africana o en una oenagé, però l’on ja es veurà.

El jove manté el contacte amb els seus parents. «WhatsApp ho arregla tot. Abans parlar per telèfon amb el meu oncle em produïa inquietud, les nostres vides són tan diferents que no saps què dir. Ara li envio fotos, li dic que estic bé, i contents».

Notícies relacionades

A la recerca de la família biològica

Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any

Haile, que ha sigut traductor de l’atleta Genzeba Dibaba, és membre d’Afne (Associació de Famílies de Nens i Nenes d’ Etiòpia) i un dels fundadors de SomHabesha (som etíops), una agrupació de joves orgullosos del seu origen que, igual que Afne, impulsa projectes solidaris per al país. «Haile és un referent perquè la resta dels nostres nens adoptats vegin que es pot tirar endavant», valoren Anna Canals i Teresa Berni, d’Afne.

Però el camí cap a la construcció de la identitat no és gens fàcil. Per a ell, un dels xocs més forts es va produir quan als 17 anys va veure que només tenia el passaport espanyol. «Resulta que ja no era etíop. Va ser un autèntic col·lapse. Has de reconstruir moltes coses, sembla que rebutgis la teva família. Som al mig». Català (i independentista) d’origen etíop, podria ser una de les seves construccions. «És molt difícil definir com et sents realment. Ho decidiré en el futur. Avui com que he estat fent bunyols em sento molt català».