El rap entra a les aules

«Tu comença amb ‘és insuportable’ i tu prova amb ‘estic cansada’, a veure què us surt». Pau Llonch, 35 anys, cantant del grup At Versaris, membre de la PAH de Sabadell i activista en diferents fronts, es mou amunt i avall per l’aula de música de l’institut de secundària La Garrotxa, a Olot. No para. Una quinzena d’adolescents de quart d’ESO –d’entre 15 i 16 anys– treballen concentrats en la composició d’unes estrofes, mentre Llonch es balanceja, agita els braços, atén preguntes i de tant en tant llança instruccions gairebé a crits, perquè la seva veu se senti nítida sobre la cadència musical que sona de manera repetitiva des d’un altaveu. «Bombo, caixa, bombo, caixa... Aneu agafant el ritme», els anima.

¿Amb què rima insuportable? Rima amb amable, amb saludable i amb acceptable, però també amb insostenible i amb horrible. «O pots jugar amb un silenci», suggereix el músic. «¿I com es diu traje en català?», interromp un dels de l’última fila. Bombo, caixa, bombo, caixa...

Llonch fa uns anys que visita instituts, centres cívics, biblioteques i altres llocs de trobada de joves, on organitza un taller de rap, un llenguatge musical que està entrant amb força a les aules com a eina per a l’aprenentatge de llengües, música i valors. És 7 d’abril, últim dia del trimestre a l’institut d’Olot, i els alumnes estan treballant en una activitat de sensibilització contra el racisme, el feixisme i altres intoleràncies del món actual.

El rap i aquesta escola innovadora que s’està desplegant a gran velocitat per tot Catalunya són una parella de ball gairebé perfecta. «Els alumnes s’hi impliquen, fins i tot els que acostumen a ser menys actius a la classe, perquè ho veuen com una cosa pròxima, que els permet parlar dels temes que els importen de manera natural», reflexiona Cristina Aliagas, professora d’Educació i Sociolingüística a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigadora sobre la integració del rap a l’escola.

¿I què aprenen? «Aquí és una cosa encara molt nova i el rap s’acostuma a abordar a les classes de Música i puntualment a les de Llengua. Però als EUA s’està usant per analitzar textos i per introduir continguts que poden anar des de la Història fins a les Matemàtiques», explica. «La flexibilitat que té en la forma [el ritme] fa que el contingut [les lletres] agafi protagonisme», prossegueix.

MÉS RECURSOS LINGÜÍSTICS

A més a més, «al tractar-se d’una situació d’escriptura atípica, amb un caràcter híbrid entre la formalitat i la informalitat, el rap contribueix a fer que els joves desenvolupin habilitats d’expressió escrita i augmenta els seus recursos lingüístics», afegeix Aliagas, que ha portat a terme la seva investigació de camp a l’institut Lluís de Peguera de Manresa, un centre d’alta diversitat cultural i lingüística entre els alumnes. «I al ser crític en essència, també és un vehicle per generar debats, analitzar valors... Perquè no planteja la queixa per la queixa», assenyala la investigadora, que compta amb finançament del programa Juan de la Cierva.

Parla sincopada, moviments de braços i mans, lletres atrevides «en què a vegades aprofiten per dir-se coses entre ells i als adults». Tot plegat fa del rap un recurs atractiu per a uns alumnes, adolescents de secundària, que no sempre accepten de bon grat el que un professor els proposa a classe. «És una eina d’integració: als alumnes estrangers que encara no dominen l’idioma [català o castellà] els fa més accessible la llengua autòctona, perquè aquí no importa ser correcte en la gramàtica i en el vocabulari, sinó que el que interessa és comunicar-se», indica Aliagas.

Però el rap no només el treballen els estudiants d’origen immigrant o els de barris desafavorits que necessiten estímuls pròxims. El Manel, que té 12 anys i va a un col·legi dels Jesuïtes, va dedicar el març passat unes quantes sessions de classe al rap. «Va ser en un projecte sobre valors i al meu grup li va tocar tractar sobre el bullying», explica. «Cadascun de nosaltres va muntar una estrofa i, després, tots junts vam interpretar el resultat davant de la classe», explica.

PENJAT A INTERNET

Notícies relacionades

Rap, el verdader so del carrer

Àlex Gombau: "El hip-hop va néixer del caos que imperava al Bronx"

També ho ha fet el Martí, que acaba de fer 15 anys i que al seu col·legi (un de concertat laic) han compost, interpretat, gravat i penjat a Youtube un altre rap sobre la tolerància i contra l’assetjament. El projecte l’han dut a terme juntament amb els alumnes d’un centre d’educació especial que hi ha a prop de la seva escola. A l’institut públic Quatre Cantons de Barcelona, alumnes de segon d’ESO han treballat, amb el seu professor Óscar Altide, un rap contra la violència masclista. En el seu cas, la tasca va consistir a aplicar un text sobre un ritme corporal que prèviament havien acordat.

«No teniu per què buscar sempre rimes consonants... ¿Sabeu què són, oi?», clama Pau Llonch a la seva aula de l’institut La Garrotxa. «Podeu jugar també amb les rimes assonants, amb la paranomàsia o amb l’al·literació», proposa, abans de posar-se a explicar què vol dir cadascuna d’aquestes figures literàries. Al ritme (o beat) del bombo i de la caixa, els xavals treuen els dits i comencen a comptar síl·labes.