L'AVE compleix 25 anys i ja ha costat 1.118 euros a cada ciutadà

Francisco Mesa és un nom comú que pocs vinculen a un fet històric. El 14 d’abril de 1992, aquest maquinista comandava el primer tren d’alta velocitat que solcava les vies estatals. A bord, personalitats com el vicepresident del Govern, Narcís Serra; el ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell, i la presidenta de Renfe, Mercè Sala. Curiós: tots tres catalans. I irònic, ja que l’AVE encara trigaria 16 anys a arribar a Barcelona.

Hi ha qui sospita que el llavors president, Felipe González, va pensar que si la capital catalana tenia Jocs Olímpics, la seva ciutat, Sevilla, aconseguiria el primer tren ràpid. La raó tècnica, no obstant, era molt menys sucosa: el pas de Despeñaperros requeria un nou trajecte per connectar la capital amb Andalusia, un projecte que va coincidir amb l’albor de l’alta velocitat a Espanya. Es van ajuntar la fam i les ganes de menjar. En qualsevol cas, aleshores va començar la febre de l’AVE. I fins avui, quan Espanya és el segon país del món en quilòmetres d’alta velocitat (més de 3.200), només superat per la Xina.

Després de l’estrena política va arribar el debut ciutadà. El primer viatge amb passatge civil es va fer el 21 d’abril, així que avui es compleixen 25 anys de l’efemèride. Estrena civil i també monàrquica, ja que els reis Joan Carles i Sofia també van passar pel torn per provar l’invent. A les set del matí, un tren va sortir d’Atocha i un altre del parador sevillà de Santa Justa per trobar-se en algun punt entre Còrdova i Ciudad Real a una velocitat superior als 250 quilòmetres per hora, fet que va permetre reduir en més de dues hores el temps de viatge en un recorregut de 471 quilòmetres.

En aquest quart de segle, més de 72 milions de persones han fet aquest trajecte. I si s’amplia el focus, l’alta velocitat acumula a Espanya més de 357 milions de validacions. Si ha sigut rendible o no, això són figues d’un altre paner. Com ho demostra el fiasco del túnel del Pertús, que connecta per alta velocitat Espanya i França, la concessió del qual ha hagut de ser finalment rescatada pels Estats dels dos països. O determinats aeroports amb més ocells que avions.

Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) va concloure el 2015 que cap línia espanyola de l’AVE és rendible «socialment i econòmicament» (la inversió total supera els 51.775 milions d’euros; 1.118 euros per ciutadà). Ni el traçat Madrid-Barcelona aconsegueix cobrir costos, segons aquest informe. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va assegurar ahir, en canvi, que l’alta velocitat ha generat beneficis econòmics, socials i mediambientals estimats en uns 4.000 milions d’euros.

NYAP FERROVIARI

Segons Ricard Riol, president de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), la planificació de l’alta velocitat «ha sigut el gran error de la política ferroviària espanyola». «La pèrdua de viatgers en els anys 80 i un ferrocarril molt antiquat van generar aquest excés, quan el més intel·ligent hauria sigut un desplegament més racional i apostar també per la curta i mitja distància», assenyala.

Les últimes notícies no van en el sentit de la recomanació d’aquest expert, ja que per a aquest any està prevista una inversió de 2.330 milions d’euros per fer arribar l’alta velocitat a Astúries, el País Basc, Extremadura, Galícia, Múrcia o Navarra. Per a la xarxa convencional, en canvi, s’han destinat prop de 800 milions per al seu manteniment.

Mentre l’AVE a Sevilla ja és un homenàs, l’alta velocitat entre Madrid i Barcelona segueix en primària. La línia encara no ha complert els 10 anys i és, de llarg, la més concorreguda, fins al punt que ja supera amb escreix el pont aeri, amb una quota de mercat del 62,7% i una mitjana de 3,8 milions de passatgers anuals entre les dues ciutats, amb un increment de gairebé el 5% en l’últim exercici, segons xifres de Renfe. En el conjunt d’Espanya, el tren de llarga distància dobla (30,2 milions de viatgers per any) el transport aeri, que se situa en 13,8 milions de bitllets expedits. 

ACTE A SEVILLA

Notícies relacionades

El tren que va trencar la bretxa

El clima i el gènere

La línia d’AVE ha experimentat situacions complicades, amb algunes suspensions temporals del servei, i en dues ocasions, a conseqüència d’atemptats terroristes. Amb anterioritat, durant les obres, el GRAPO va col·locar dos artefactes que van provocar danys materials. Ara són les estretors econòmiques les que més perjudiquen la xarxa. Per no parlar dels endarreriments, com l’estació de la Sagrera de Barcelona.

Està previst que el president del Govern, Mariano Rajoy, participi avui en els actes commemoratius del 25è aniversari. Se celebraran a l’estació de Santa Justa de Sevilla i al Real Alcázar, i s’espera també l’assistència de Felipe González, la presidenta andalusa i candidata a liderar el PSOE, Susana Díaz, i el ministre de Foment.