El tren que va trencar la bretxa

Al migdia, les persones grans són majoria a l’estació de Renfe Santa Justa-Sevilla. Enrere queda l’allau de maletins de primera hora del dia, i a l’espera que es repeteixi a mitja tarda, les excursions de l’Imserso i els turistes copen els seients del vestíbul pendents del marcador amb les sortides i arribades. El turisme i el món dels negocis, que aprofita el compromís de puntualitat que va implantar aquest servei, van ser els sectors més beneficiats amb l’arribada de l’alta velocitat a Sevilla ja fa 25 anys, però la gent gran dona una altra clau de l’èxit d’aquest primer tren AVE. «Va permetre impulsar Andalusia», apunta un passatger. El tren portava a Madrid, però també va permetre salvar la bretxa nord-sud.

El 1992, Sevilla es va posar guapa per lluir-se amb l’Exposició Universal, i «calia aprofitar el moment per donar una imatge de país modern al món», rememora Eduardo Aguilar, un andalús establert a Madrid que recorre a l’AVE per salvar la distància amb la família. L’expresident Felipe González, principal impulsor del projecte, defensava encara fa uns mesos en un fòrum la seva postura que la capital andalusa fos la primera ciutat a comptar amb l’AVE. «Aquesta decisió va ser estratègica, va ser una decisió per l’articulació d’Espanya, no ho vam fer per ser de Sevilla o d’Andalusia; aquest és el fonament de la decisió, podria haver-ho fet si hagués nascut a 100 quilòmetres o a 1.000 quilòmetres d’aquí, sabia que si l’AVE no començava per aquí, acabaria per no arribar». Cosa que molts no van entendre en el seu moment.

UN TREN QUE VA OBRIR PORTES

Notícies relacionades

L'AVE compleix 25 anys i ja ha costat 1.118 euros a cada ciutadà

Es trenca el tabú dels sacerdots enamorats

Antonio Marín hi coincideix plenament. «Si no hagués sigut així, ves a saber si encara estaríem sense tren», diu, recordant que a la Costa del Sol, un dels principals destins turístics del país, l’alta velocitat no va arribar fins al 2007. «Va portar la modernitat», resumeix un altre Antonio, també treballador de l’estació, per a qui, no obstant, també va impedir que noves empreses s’establissin a Andalusia al quedar-se a Madrid amb l’excusa de la proximitat en tren. «La regió estava molt en decadència en aquells anys, i l’AVE li va donar molta vida, li va obrir moltes portes», remata Clara, mentre camina més de pressa per passar el control d’accés.

«Si el focus econòmic potent estava llavors a Catalunya i la resta del nord, la primera línia hauria d’haver sigut per potenciar aquests llocs, assegurar el que ja dona negoci i que a més és més a prop d’Europa», discrepa Ernesto, un veí de Mataró que torna després d’uns dies de vacances. Amant dels viatges en ferrocarril, reconeix les comoditats i rapidesa d’ara davant les llargues jornades de viatge de fa 30 anys, i acaba reflexionant que «un polític és com un pare, i ha de saber repartir en funció de les necessitats dels seus fills».