Rússia batalla a cegues contra la plaga de la síndrome alcohòlica fetal

Van ser unes dades que van fer pensar els investigadors locals. L’any 2006, un estudi dut a terme en diversos orfenats de Moscou per a menors amb problemes mentals va desvelar que, sobre un total de 2.352 nens examinats, 186 patien la denominada síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), un conjunt de problemes físics, mentals i de creixement que pot presentar un nadó si la mare ha ingerit alcohol en els mesos de l’embaràs.

La xifra obtinguda equival a un 7,9% de la mostra. I encara que la dada no és, sota cap circumstància, extrapolable a la totalitat de Rússia, donades les particulars característiques de la institucions on es va portar a terme la investigació, sí que es tracta d’un percentatge «significatiu», en paraules d’Elena Varavíkova, especialista en addiccions de l’Institut Federal per a la Investigació de l’Organització de la Salut i la Informàtica, dependent del Govern rus. Unes 5.000 famílies catalanes han adoptat nens a Rússia i altres països de l’Est d’Europa durant els últims 20 anys, si bé les adopcions allà han caigut molt els últims anys.

L’estudi citat i altres treballs de camp parcials realitzats en l’última dècada permeten entreveure l’enorme amplitud d’un problema que fins ara no ha pogut ser quantificat en aquest país: la prevalença entre els menors de la SAF, considerada una de les principals causes de retard infantil.

El 2011, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure que la Federació Russa era el quart país del món amb més consum d’alcohol per càpita –15,1 litres anuals– al darrere de Bielorússia, Moldàvia i Lituània. Tot i aquestes xifres, únicament sis casos de SAF van ser diagnosticats en aquest país durant el passat exercici.

«El SAF no és únicament un problema de Rússia», insisteix l’especialista Varavíkova des del seu despatx. «Treballem en la prevenció, ja que no podem determinar quantes dones beuen durant l’embaràs, i quants nens tindran SAF», continua. La seva tasca consisteix fonamentalment a conscienciar dels perills de l’alcohol en el període de gestació, no solament les dones, sinó també els mateixos ginecòlegs que les atenen, mitjançant aparicions en programes de televisió i campanyes de conscienciació.

RESPONSABILITAT COMPARTIDA

«És important no culpabilitzar les dones, perquè la parella, la societat i la indústria, amb les seves agressives campanyes publicitàries destinades a la població femenina, també comparteixen la responsabilitat pel SAF», aclareix Varavíkova.

A tall d’exemple, el 2011, en plena febre consumista a Rússia, amb elevades taxes de creixement del PIB, la destil·leria Deylos va llançar al mercat el vodka Damskaia (traducció aproximada del rus: de les dames) embotellat en un suggerent recipient que més aviat sembla una ampolla de perfum, amb un eficaç reclam publicitari: entre nosaltres, les dones. Era un intent de trencar la imatge de virilitat que acompanya la beguda alcohòlica de més consum a Rússia.

A campanyes com aquesta s’hi afegeix el fràgil i poc consistent grau de coneixement de les dones russes respecte als efectes de la ingesta de begudes alcohòliques durant l’embaràs. Després d’examinar un grup de dones en edat reproductiva i preguntar-los al voltant del seu coneixement dels efectes de l’alcohol durant la gestació, la investigadora Tatiana Balaixova va determinar que un 40% de les dones consultades creien que el seu consum era acceptable o no n’estaven segures. Un 34% havia sentit parlar del SAF, però únicament un 8% tenia un coneixement adequat de la síndrome.

ALCOHOL I ANTICONCEPTIUS

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un dels objectius de l’equip de Varavíkova consisteix precisament a conscienciar les dones en edat fèrtil que no han d’ingerir alcohol si no prenen anticonceptius, ja que hi ha un període de diverses setmanes en què les begudes ingerides ja estan afectant el fetus encara que la dona desconeixi trobar-se en estat de gestació. «Les dones han d’elegir entre beure o estar en situació de concebre», aconsella. No obstant, aquest missatge que intenta transmetre la seva organització a la població està topant amb la «resistència» de l’Església ortodoxa i els grups religiosos, oposats a l’ús de la pastilla.

El problema augmenta en les institucions estatals russes d’acollida a menors, que treballen completament a cegues tot i tenir al seu càrrec nens que podrien estar afectats pel SAF i que requereixen un tractament especial, tant en la dieta com en l’àmbit de la psicologia. «No tenim estadístiques sobre la prevalença de la síndrome als orfenats; allà no hi ha especialistes que coneguin la malaltia o psicòlegs del comportament capaços de realitzar un diagnòstic adequat», es lamenta Varavíkova.