Així s'enganxen els adolescents al repte suïcida 'Balena blava'
Joves vulnerables estableixen una relació perversa amb el mentor del joc
"S'ha de partir del context que l'adolescent és transgressor, busca els límits de la societat; el plaer en actes transgressors", explica la psicòloga Júlia Pascual per entendre el funcionament del repte suïcida 'Balena blava', un joc de manipulació psicològica "pervers i molt agradable". "Estan en un procés de canvi molt gran que els produeix malestar i patiment".
La segona clau, afegeix l'experta, és que són "molt influenciables" pels ídols que admiren, als quals segueixen sense pensar. "Estan immersos en la construcció de la seva personalitat i estan fets un embolic. És un etapa de risc per a la salut mental, depèn de com gestionin aquest procés de canvi".
La psicòloga, directora del Centre de Teràpia Breu Estratègica de Barcelona, afirma que qualsevol, depèn del moment que estigui vivint, es podria enganxar a aquest joc que es basa en les autolesions. Molts dels reptes que planteja són talls, marques... fins a arribar al suïcidi final. Pascual identifica dos tipus de possibles víctimes que troben el plaer en aquestes conductes lesives. "Hi ha adolescents que es tallen per sedar, calmar, un malestar, un trauma, com si fos un ansiolític. Es produeixen un dolor més gran per alleujar el que senten". Un segon grup troba el plaer en la reiteració de l'autolesió, com una addicció. “És un ritual dolorós agradable, una pràctica que s'assemblaria al sadomasoquisme”. És habitual atendre a la consulta, informa, adolescents amb talls als braços, "sovint amb trastorns alimentaris".
Joaquim Puntí, psicòleg clínic de l'Hospital Parc Taulí, expert en conducta suïcida infantil i juvenil, confirma que els últims anys s'ha detectat un auge d'autolesions. "A vegades és una forma de controlar emocions negatives i en algun cas es produeixen com a tret d'identitat grupal, com a senyal de reconeixement, com passava amb els 'emos'. També s'utilitzen com a conducta 'instrumentalitzadora' per aconseguir alguna cosa". Hi ha estudis que relacionen les autolesions amb el risc de suïcidi, subratlla.
VINCLE AMB EL MENTOR
Els púbers vulnerables, depressius, que se senten malament amb ells mateixos (es veuen lletjos, grassos...), amb els altres o amb el món entrarien en aquest joc de manipulació en què actua com a element clau el vincle amb el ‘mentor’. “S'estableix una relació perversa, sadomasoquista, com la d'un ‘amant’ que li diu que es talli". Intervé el reforç del mentor --que l'anima a seguir superant els reptes-- cap a una víctima feble, amb baixa autoestima, que no el vol decebre perquè busca l'acceptació dels altres.
Notícies relacionadesL'"alta vulnerabilitat emocional i en les relacions amb els altres" són característiques proclius que porten a participar en aquesta mena de reptes o a adherir-se a comunitats virtuals amb conductes sectàries, corrobora el psicòleg Miguel Perlado, especialista en sectes, que no considera que es pugui parlar d'organització sectària en el cas de 'Balena blava'.
A l'altra banda del joc, el manipulador és un individu amb "nul·la empatia, fred, calculador i amb un afany de complir els seus objectius encara que siguin perjudicials per als altres", defineix Pascual. ”Hi ha dinàmiques psicològiques il·lògiques i irracionals", sentencia Pascual, que recorda l'anomenada síndrome d'Estocolm que porta les víctimes a empatitzar amb el seu segrestador o agressor.
