El Castor no reobrirà pel risc de greus terratrèmols

La plataforma Castor, dedicada a l’emmagatzematge subterrani de gas, no tornarà a funcionar, però de moment seguirà tal com es troba actualment, sense ser desmantellada, ja que l’extracció dels hidrocarburs injectats al seu interior podria ocasionar terratrèmols de gran magnitud, molt superiors als ja registrats. Així ho va anunciar ahir el ministre d’Indústria i Energia, Álvaro Nadal, al presentar l’informe sobre el futur de la instal·lació encarregat al prestigiós Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). «Quan [el desmantellament] es pugui fer, es farà», va insistir Álvaro Nadal.

Concretament, els especialistes del MIT consideren que extreure el gas ja dipositat afectaria greument la falla tectònica d’Amposta, i això inclouria la possibilitat d’«una ruptura completa», cosa que podria «provocar un terratrèmol de magnitud superior o igual a 6,8», segons subratlla l’informe. «És com si inflem un globus que ha tocat uns fonaments», va explicar gràficament Nadal en roda de premsa. «Si després es desinfla, que és el que passaria amb el desmantellament, també podria fer bellugar els fonaments. Així que s’hauria de fer amb prudència i seguretat».

El MIT ha desenvolupat un model de simulació que té en compte «l’extracció i injecció de fluids» i les possibles conseqüències en la deformació i els canvis en la roca. L’anàlisi, escriuen els autors, «suggereix que la falla d’Amposta, alguna de les seves ramificacions i diverses de les falles del jaciment pròximes a Amposta van ser desestabilitzades de forma significativa per la injecció de gas, i estan subjectes a canvis en la tensió de Coulomb de fins a 0.5 MPa (megapascals)». 

CULPABLE "AMB TOTA PROBABILITAT"

A causa de les pressions en el dipòsit submarí, el mateix passaria en cas que es reobrís la instal·lació i s’injectés més gas, assenyala el MIT. En qualsevol cas, aquesta última opció està totalment descartada considerant les declaracions del ministre, que ha admès que «la injecció de gas va ser el que va produir, amb tota probabilitat, els terratrèmols». «És clar que no pot tornar a funcionar», va afegir. En el mateix sentit, els experts del MIT asseguren en el seu informe que «és extremadament complicat definir límits d’operativitat segura i fiable en termes de pressions, taxes o volums d’injecció» en  les instal·lacions. Si malgrat tot es decidís reprendre les operacions d’emmagatzematge, s’hauria de desplegar una xarxa d’estacions sísmiques en el fons marí pròxim a la plataforma i la injecció s’hauria d’efectuar en diverses fases i d’una manera gradual.

ARA, GEOLÒGICAMENT ESTABLE

La zona es troba geològicament «estable» i és millor no tocar res, va insistir el ministre. No obstant, això també té els seus inconvenients, ja que el manteniment anual de la instal·lació durant els dos últims exercicis va tenir un cost de 15 milions d’euros cadascun, segons va reconèixer l’empresa Enagás, l’actual gestora. La hibernació inclou el control remot i el subministrament elèctric de la plataforma, dels pous segellats i de les màquines que quedaran sense desmantellar, entre altres despeses. Això sí, el ministeri va descartar qualsevol risc: «Actualment, la instal·lació es troba en situació de seguretat per a les persones i el medi ambient, els seus pous estan segellats i no existeix gas a la plataforma ni en els gasoductes de connexió».

En certa manera, l’informe del MIT exculpa dels danys l’empresa impulsora del projecte, Escal UGS, a l’assegurar que amb «la informació disponible i mitjançant estudis realitzats amb metodologia estàndard» no es podia saber per endavant que l’activitat d’injecció en el dipòsit pogués afectar la falla. L’estudi del MIT és el tercer treball en la mateixa línia després dels elaborats prèviament per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i l’Institut Geogràfic Nacional (IGN).

Notícies relacionades

El Govern no desmantellarà per ara Castor

La història del Castor en cinc capítols

El Castor va entrar en hibernació preventiva fa quatre anys arran dels terratrèmols que es van produir a la zona durant els treballs previs perquè el magatzem submarí pogués començar a rebre combustible. Com a conseqüència, l’Executiu va assumir una compensació de 1.350 milions d’euros a la promotora, Escal UGS, participada per ACS, que acabaran pagant els contribuents –el sistema gasista– durant els pròxims 30 anys.

REACCIÓ A LA ZONA AFECTADA

L’informe del MIT i els anuncis del ministre Nadal van ser acollits amb un sabor agredolç entre els veïns i els representants polítics dels municipis pròxims al Castor, informa Sílvia Berbís. «Ens hem passat deu anys demanant informes seriosos, però el més oportú hauria sigut realitzar-los abans de la construcció del magatzem», va apuntar el portaveu de la Plataforma en Defensa del Sénia, Evelio Monfort. «Volem que es desmantelli, amb tots els informes que facin falta per garantir la seguretat, però sense demora», va afegir. El mateix reivindiquen els alcaldes. «Amb prudència i sense riscos, però també sense dilació», va afirmar l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat.