Més de 87.000 famílies ocupen vivendes il·legalment a Espanya

Més de 87.000 famílies -unes 270.000 persones- ocupen vivendes de manera il·legal a Espanya, segons l'estudi 'L'ocupació il·legal: realitat social, urbana i econòmica', elaborat per l'Institut Cerdà, que considera que els immobles amb pisos ocupats perden entre un 40 i un 60% del seu valor.

L'estudi, presentat aquest dijous en el marc de la jornada 'Ocupació de vivendes. Un repte en l'agenda pública', organitzada, entre altres, per la Diputació de Barcelona, ha assegurat que la majoria d'ocupacions no són "conflictives", i que les que sí que ho són oscil·len entre el 10% i el 25% del total.

"El desenvolupament de l'ocupació il·legal s'explica per l'increment de la pobresa, l'escassetat d'un parc de vivenda social i l'existència d'un parc buit de vivendes", a més d'"una legislació ineficaç i procediments administratius molt lents", segons les conclusions de l'estudi.

L'Institut Cerdà ha estimat que la majoria d'ocupacions són "no conflictives", és a dir, que no generen problemes de convivència, i de persones "vulnerables", encara que destaca que també hi ha un gruix d'ocupacions que realitzen persones que no estan en situació de vulnerabilitat, encara que no aporta dades concretes.

LLUM PUNXADA

Entre el 40% i el 60% de les vivendes ocupades il·legalment realitzen connexions fraudulentes per aconseguir els subministraments bàsics com l'electricitat, i la majoria d'edificis o pisos són "antics, inacabats o sense cèdula d'habitabilitat", perquè aquest tipus de vivendes són més accessibles.

L'estudi posa en relleu que les conseqüències de les ocupacions il·legals són negatives per a les famílies, ja que suposen viure en condicions de més insalubritat i estrès, però també per a les comunitats de veïns, sobretot si són ocupacions "conflictives", ja que "incrementa la inseguretat" i "les molèsties".

Segons els càlculs de l'institut, les ocupacions també comporten costos addicionals per a les administracions i una pèrdua de valor dels immobles estimada entre un 40% i un 60%.

EL CAS A BARCELONA

El treball de l'Institut Cerdà mostra que el districte barceloní de Nou Barris té el 35% de les seves vivendes buides ocupades, sent així el districte amb més percentatge; seguit de Sant Andreu, una mica per sobre del 15 %; Sants-Montjuïc, amb prop del 12 %, i Ciutat Vella, també entre el 10 % i el 12 %.

En canvi, Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb menys vivendes buides ocupades, entre un 0 i 1%, una xifra similar a les Corts o Gràcia, que també oscil·len entre l'1 i el 3%.

L'estudi ressalta que les necessitats de vivenda social a Catalunya són de 230.000 unitats, una xifra molt per sota del parc de lloguer social català i espanyol, ja que avui dia suposa prop d'un 2,5% de la vivenda total, mentre que la mitjana de la Unió Europea se situa en un 15%.

LLARS SENSE INGRESSOS

L'informe subratlla que les llars sense cap tipus d'ingressos s'han incrementat en un 76% des del 2007, i actualment a Espanya hi ha 630.000 famílies en aquesta condició de pobresa severa, una xifra que ha remès des del 2013, quan es van arraibar a les 773.000.

Notícies relacionades

Gairebé la meitat dels pisos d'un bloc de la Ciutat de la Justícia estan okupats

El Govern central donarà fins a 10.800 euros als joves per comprar vivenda

Els desnonaments també han augmentat, i l'estudi estima que s'han multiplicat per 2,25 des del 2008.

Aquestes xifres de context són, segons l'Institut Cerdà, causants de l'augment de les ocupacions il·legals, i ha recordat en les seves conclusions que, encara que aquest mètode fora de la llei "hagi pogut ser una via transitòria per a l'accés a la vivenda en situacions d'emergència social, no és la solució ni per a la persona ni per a la comunitat".