Set de cada 10 estudiants creuen que emigraran per poder treballar

Volen estudiar a prop de casa, a la universitat o en un bon institut de formació professional (FP), però a l'hora de treballar tenen clar que, quan acabin la carrera, aniran a buscar feina fora d'Espanya. ¿I a què es dedicaran? Doncs aspiren a ser graduats en Administració i Direcció d'Empreses (ADE), metges i advocats, en el cas dels universitaris, i,si el que estudiaran és un cicle superior de FP, s'inclinen per titular-se en Administració i Finances o en Gestió Comercial i Màrqueting. Els joves catalans d'entre 16 i 19 anys que cursen batxillerat o un grau mitjà professional "són conservadors a l'hora de decidir el seu futur laboral", si bé asseguren que estan disposats a córrer el risc que suposa sortir a buscar feina a l'estranger.

Ho diu una enquesta presentada aquest divendres per l'institut Educa 2020 i elaborada per l'empresa de demoscòpia GAD3 sobre les aspiracions laborals dels joves espanyols que encara estan a secundària, ja a punt d'accedir a la universitat. Els catalans que volen estudiar Medicina, Infermeria o altres professions vinculades a l'àrea de Ciències de la Salut són, en un percentatge del 79%, els que més disposats estan a emigrar per treballar, seguits pels científics (amb el 71%).

En això, els catalans superen de llarg la mitjana espanyola. Mentre el 70% dels que estudien batxillerat a Catalunya veuen possible sortir a l'estranger després de la carrera, al conjunt d'Espanya són el 61% els que pensen així. Entre els alumnes de FP, hi ha el 65% de catalans que no descarten buscar feina a l'estranger, enfront del 55% de la mitjana espanyola.

També són els catalans els estudiants més ben col·locats en qüestió d'idiomes estrangers: el 34,2% dels participants en l'estudi asseguren que tenen un nivell alt d'anglès; el 6% afirma que domina el francès i el 5,5%, l'alemany, mentre que el 4% se'n surt bé amb el xinès.

¿NINGÚ VOL SER PILOT DE DRONS?

Malgrat que el 27,3% dels 12.000 joves espanyols entrevistats per a aquesta enquesta (més de 800 d'ells a Catalunya) coincideixen que el lloc de treball que ocuparan quan es graduïn encara no existeix, la gran majoria van sobre segur. "S'estimen més ser advocats i metges que no pas, per exemple, pilots de drons", ha comentat Fernando Jáuregui, president d'Educa2020. Un dels factors que expliquen la presa de decisions dels estudiants de secundària postobligatòria és, molt possiblement, que siguin els seus pares (preferentment la mare) els seus principals assessors i prescriptors.

Notícies relacionades

Les 10 professions que encara no existeixen i que marcaran el mercat laboral del futur

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

"¿En quina mesura estan preparades les empreses tecnològiques per oferir aquestes noves feines?", ha qüestionat Jáuregui, que ha destacat l'important nombre de vocacions que hi ha a Catalunya cap a la formació professional. "És significatiu que el 39% dels catalans enquestats hagin mostrat preferència per la FP, quan la mitjana espanyola és del 25,5%", ha subratllat.

"Encara que també convindria preguntar-se en quina mesura està el sistema educatiu preparant els joves per a aquests llocs de treball que encara no existeixen i que sabem que suposaran el 70% del mercat laboral d'aquí poques generacions", ha sentenciat Josep Alfonso, director de la Fundació AXA, que ha finançat l'estudi. "Lamentablement, sembla que seguim preparant aquests nois perquè siguin opositors, perquè la seva formació és eminentment escrita", ha respost Jáuregui.