El Quim, salvat de miracle en la tragèdia de Caldes

Possiblement la història del Quim i el Francesc és l’únic miracle que es va colar entre totes les desgràcies personals que van tenir lloc a Caldes de Malavella diumenge a la tarda, quan un castell inflable va llançar pels aires set nens i l’Aran, una nena de 6 anys, va morir al xocar contra el terra de ciment del restaurant Mas Oller, molt a prop de la taula on dinaven els seus pares.

«Hi vam arribar a la una del migdia i de les tres hores que van passar fins que va ocórrer allò del castell, el Quim va estar jugant a l’infable tota l’estona», va explicar ahir el Francesc, el pare del nen. L’atzar –o potser el destí– va voler que el seu fill, de 4 anys, abandonés l’atracció segons abans que aquesta s’enfurís. Es va presentar a la taula del pare descalç, amb les vambes a la mà i suat. Hi havia anat només un instant, per beure aigua. Perquè pensava tornar de seguida al castell.

La mare del Quim, la Micaela, va morir al donar a llum a l’hospital de Santa Caterina de Salt (Girona). Des d’aleshores, el Francesc no deixa de turmentar-se amb el que li va passar a la seva dona. S’havien conegut a Santo Domingo (República Dominicana) i feia 12 anys que estaven junts. Quan la Micaela es va quedar embarassada del Quim, van tornar a Caldes de Malavella. Volien tenir-lo a Espanya. Alguna cosa va sortir malament durant el part i ella va morir «d’una hemorràgia», explica el Francesc sense arribar a creure-s’ho, perquè està convençut que hi va haver una «negligència mèdica». Ell ho va denunciar i, segons rememora, el procés judicial va quedar empantanat en un carreró sense sortida del qual no ha tingut més notícies. Tot això va passar fa 4 anys, els mateixos que té el Quim.

UNA HISTÒRIA DE DOS

«Jo soc l’únic que té i tota l’estona necessita que estigui per ell», explica el Francesc, amb la veu trencada. Cada vegada que comença a recordar l’infern que va viure tot just 24 hores abans al restaurant Mas Oller, acaba parlant de la seva dona. Ell havia estat amb el seu fill gairebé tota l’estona mentre el nano jugava a l’inflable. «Volia que l’estirés de la cama, que l’ajudés a pujar-hi… el que volen els nens, que juguis amb ells». Van interrompre el joc només per «donar-li el dinar» i després el nen va tornar sol al castell.

Notícies relacionades

El castell mortal de Caldes destapa la freqüent il·legalitat d'aquestes atraccions

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Diumenge era el Dia de la Mare i en aquella terrassa hi havia quatre grups diferents. En una taula, ubicada a la vora de l’entrada, estaven el Francesc i el Quim. Al costat, en una taula llarga, s’hi van col·locar gairebé 20 persones. Quatre o cinc parelles amb nens que havien quedat per dinar. L’Aran, la nena morta, hi va anar amb una d’aquestes famílies.

LA MÀ DE LA MICAELA

Poc després de les 15.30 hores, sobre l’atracció d’aire hi havia vuit nens. Només el Quim, de cabells arrissats i mulat de pell, igual que la mare, va baixar d’un castell a punt d’esclatar i se’n va anar fins a la taula del seu pare. Perquè tenia set o perquè volia arrossegar el Francesc perquè tornés a jugar amb ell. Va ser fruit de l’atzar, o del destí. O potser va ser una altra cosa. ¿Qui diu que no va ser la Micaela la que el Dia de la Mare va passar per Caldes de Malavella per donar un cop de mà al fill que mai va arribar a conèixer?