El ciberatac mundial no té precedents

Els experts adverteixen que l'amenaça segueix viva i podria haver-hi rèpliques els pròxims dies i setmanes

Els governs aconsellen no pagar el rescat per desencriptar la informació

El Malware xifra les dades de l’usuari i demana un rescat per recuperar-les. / ATLAS VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

La magnitud del ciberatac de divendres passat no té precedents i evidencia l’extrema vulnerabilitat del sistema davant l’amenaça dels 'hackers'. L’Europol, la policia europea, ha constatat que l’atac informàtic va afectar almenys 75.000 ordinadors, molts d’ells de grans empreses, en gairebé un centenar de països de tot el món en el que és el més important que hi ha hagut fins ara. L’amenaça, lluny de dissipar-se, segueix viva i els experts adverteixen que es podria repetir en els pròxims dies i setmanes.

No serà fàcil –per ara es desconeix– saber qui han sigut els responsables d’escampar el virus que aprofita una vulnerabilitat del sistema operatiu Microsoft. L’atac amb el programa maligne Wanna Cry encripta la informació de l’ordinador afectat i els ciberdelinqüents exigeixen un rescat econòmic per recuperar-la. Els pagaments es requereixen en bitcoins, moneda digital que és més difícil de rastrejar i que, per tant, protegeix la identitat dels pirates informàtics. Europol treballa colze a colze amb els països afectats i amb empreses de seguretat privades en una investigació de dimensió internacional que s’augura «complexa».

Dels EUA a Rússia passant per l’òrbita europea –Espanya, Itàlia, França, Portugal, el Regne Unit–, fins a Turquia i Taiwan, entre altres països, els tentacles del ciberatac van afectar tant els serveis públics com el sector privat.

HOSPITALS BRITÀNICS

El Regne Unit, amb la xarxa informàtica sanitària infectada, figura entre els que van patir la pitjor part, tot i que la ministra de l’Interior, Ambar Rudd, va assegurar ahir que el 97% dels serveis de salut ja funcionen amb normalitat i va aconsellar als afectats «no pagar» la quantitat requerida per desencriptar la informació. Els experts assenyalen que cedir al xantatge no garanteix que els delinqüents enviïn les claus correctes per accedir de nou a la informació.

Malgrat les reticències de companyies i institucions a admetre que estan afectades, algunes ja s’han tret la careta. Per exemple, el grup automobilístic francès Renault va indicar ahir que va ser víctima del ciberatac, i es va convertir, així, en la primera gran empresa o institució a França que va reconèixer haver patit les intrusions en els seus sistemes informàtics.

La direcció de Renault va confirmar que la producció en algunes plantes, com la de Sandouville, a Normandia, està afectada. Un delegat sindical va abundar que l’activitat estava totalment parada des d’ahir a la matinada. La Fiscalia francesa ha obert una investigació per les acusacions d’intrusió en sistema de tractament automatitzat de dades i extorsió.

El ciberatac també va afectar el sistema informàtic de la companyia de trens alemanya, Deutsche Bahn (DB), tot i que la firma va assegurar que no va afectar el trànsit ferroviari. L’empresa va dir que es van produir «problemes en el sistema» en diferents àmbits per un «atac amb troians» a la xarxa que van provocar alteracions tècniques en els panells d’informació digitalitzada en estacions i altres sistemes d’avís al passatger, però que no va afectar el trànsit ferroviari.

ACUSACIONS DE SNOWDEN

Notícies relacionades

El ciberatac global posa en el punt de mira l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, la NSA. Hi ha indicis que va desenvolupar el programa maliciós com a part del seu ciberarsenal d’atac. Aquesta eina era part del material que van robar de l’agència pirates informàtics i que el grup ShadowBrokers va compartir públicament a l’abril, informa Idoya Noain.

Edward Snowden, que va filtrar milers de documents sobre les operacions d’espionatge massiu, va al·ludir a la responsabilitat de la NSA. Va recordar divendres que l’agència podria haver informat en privat empreses i usuaris de les vulnerabilitats descobertes en el programa de Windows en comptes de crear un programa per atacar-les. Ni la NSA ni altres agències d’espionatge estan obligades a informar les empreses dels errors que descobreixen en els seus sistemes i s’ha revifat el debat per poder canviar aquesta regulació.