Eva Amorín: "Els diners em serveixen per pagar el lloguer i ser independent"

Eva Amorín té un contracte a temps parcial com a dependenta en una botiga de roba a centre comercial La Maquinista de Barcelona. Dedica totes les tardes de la seva setmana a combinar americanes amb camises, a posar agulles als baixos dels pantalons i a plegar i tornar a plegar munts de jerseis i samarretes. «Em dona per viure amb les coses bàsiques», assegura. Paga el lloguer del pis que comparteix amb el seu nòvio i es permet algun petit capritx de tant en tant. «No gaires, però almenys puc tenir certa independència», comenta. 

L’altra cara d’Eva Amorín és la d’una jove estudiant de primer curs d’Educació Infantil a la Universitat de Barcelona (UB). Allà, al campus de Mundet, aquesta alumna de 21 anys estudia de valent per poder treure-s’ho tot aquest any. «Les llengües, el català i el castellà, són el que més m’està costant», confessa. Però es veu amb possibilitats. La carrera l’hi paguen els seus pares –«és que jo, amb els meus ingressos, no puc pagar-me-la», es justifica–, perquè no té beca d’estudis. «La veritat és que no me’n vaig assabentar i quan em van informar ja era massa tard, però estaré al cas de cara al curs que ve, a veure si ho aconsegueixo», diu.

Les dues cares de l’Eva, la de l’estudiant de matins i la de dependenta de tardes, la converteixen en un bon exemple dels milers d’universitaris que a Catalunya treballen en feines que no estan directament relacionades amb allò que estudien. Són, segons la investigació portada a terme pel Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al voltant del 22% dels joves que a hores d’ara estudien als campus universitaris catalans.

Notícies relacionades

Joan Seguí: "Frustra veure que la universitat està molt lluny del món laboral"

La crisi ha elevat la xifra d'estudiants que han de treballar

L’estudi constata que els estudiants que treballen a temps parcial en llocs de treball que no estan directament relacionats amb l’àmbit que estudien són els que, segons les estadístiques, ho tenen més difícil per trobar una feina una vegada acabada la carrera. Sobretot si són fills de famílies amb estudis primaris. 

Per pal·liar aquests desavantatges, els autors de l’estudi recomanen a les universitats i a l’Administració que adoptin mesures de suport específiques per a aquests estudiants. Entre altres, suggereixen per exemple que ampliïn l’oferta d’estudis semipresencials, que creïn serveis d’ajuda en plataformes virtuals, que millorin l’accessibilitat i la flexibilitat del professorat i que introdueixin mecanismes per minimitzar la penalització acadèmica que els suposa el fet de treballar.