Quan tens una regla dolorosa "no et pots ni aixecar"

Aurora Boucher ha patit dismenorrea (menstruació dolorosa) des de la primera regla. «Em va afectar moltíssim i vaig pensar que jo no volia ser dona», rememora. Des d’aleshores, la seva vida ha estat marcada per la regla, fins al punt que ja al col·legi s’havia d’absentar els dies amb més molèsties, cosa que provocava «comentaris desagradables» per part d’alguns dels professors i davant dels seus companys, especialment quan faltava als exàmens.

També a la universitat va tenir problemes i es veia obligada a presentar informes mèdics per justificar les seves reiterades absències. Quan es va incorporar a la vida laboral, al principi va tenir sort. Va tenir un cap que li permetia tornar a casa quan apareixia la temuda regla, però tot va canviar quan va començar a treballar com a directiva fa sis anys en una multinacional amb seu a Catalunya. La seva malaltia aleshores s’havia incrementat, amb punxades en ocasions similars a les del part i infeccions d’orina i problemes digestius associats, però encara sense cap diagnòstic de la malaltia.

«Només començar en aquesta empresa em van fer el clàssic comentari que cap directiu agafava baixes mèdiques», relata. Davant aquesta advertència, els dies en què es trobava pitjor va començar a consumir dies de lliure disposició, però aviat va aixecar les sospites dels seus superiors, que la van citar a una reunió, on l’avís de la seva cap va ser molt més directe: «En aquesta empresa, el 80% són dones i si totes marxessin a casa quan tenen la regla, no podria funcionar».

Diagnòstic tardà

Davant aquesta situació, l’Aurora va deixar d’absentar-se, fet que l’obligava a passar moltes hores patint als lavabos de la companyia. Els dies que ja no aguantava més marxava a casa, però se’ls apuntava de les vacances. Així va anar passant el temps fins que un dia, en una fira a l’estranger, es va desmaiar i va ser quan, a urgències, li van dir que tenia un tumor –ella al principi va pensar que era càncer– i després de les proves li van diagnosticar endrometriosi.

Notícies relacionades

Espanya diu 'no' a la baixa menstrual

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Des d’aleshores fa un any i mig que està de baixa, després de dues operacions que no han impedit que pateixi mals que fins i tot la priven de caminar amb normalitat. Per això està pendent que, a l’agost, un tribunal mèdic li concedeixi la incapacitat temporal o li doni l’alta. La comunicació amb la seva empresa ja no existeix i la companyia li ha deixat entendre que ja no compten amb ella.

Per això, després de molts anys de patiment, la seva conclusió és clara: «Els caps i la gent creuen que és qüestió d’esforç, però quan no et pots aixecar del llit és que no et pots aixecar, no és qüestió d’aguantar i punt». En la seva opinió, establir a Espanya una baixa laboral per a dones amb dismenorrea, com planeja fer Itàlia, evitaria que moltes passessin pel seu calvari.