Les grans universitats catalanes demanen 300 milions més per evitar-ne la fossilització

Portes apuntalades per perill de caiguda en alguna facultat, ordinadors que endarrereixen l’inici de les classes perquè, de tan vells, triguen a posar-se en marxa o llibres recomanats per un professor que després no es troben a la biblioteca, que no té pressupost per comprar-los. Els problemes de finançament de les grans universitats públiques catalanes ja els estan començant notar els alumnes. 

«Tenim infraestructures, edificis i laboratoris completament obsolets», va denunciar Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En el seu cas, afegeix, el pressupost que la Generalitat aportava per a manteniment d’instal·lacions «ha passat dels entre 20 i 22 milions d’euros dels cursos 2010 i 2011 al milió i mig d’aquest any». «No ens dona ni per passar una mà de pintura», manifesta Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona (UB).

Els màxims responsables de les tres grans universitats catalanes, la de Barcelona, l’Autònoma i la Politècnica (UPC), van comparèixer públicament ahir per llançar un missatge d’alerta a la societat: si no milloren el seu finançament, si l’Administració no els augmenta la subvenció, corren el risc d’acabar fossilitzant-se. «El que demanem és que se’ns garanteixin uns ingressos bàsics, el necessari per pagar les nòmines dels treballadors, per invertir en el manteniment de les infraestructures i per seguir investigant i promovent la transferència tecnològica», va indicar Enric Fossas, rector de la UPC.

PROMESA D’ABANS DE LA CRISI / En aquests moments, amb la partida econòmica que els destina la Generalitat, a cap de les tres universitats li arriba per cobrir els salaris dels treballadors. Han de recórrer a altres ingressos, «i això suposa utilitzar uns diners que s’invertirien en altres objectius». En xifres rodones, va prosseguir Fossas, «la situació se solucionaria fent que el Parlament destinés al finançament universitari un pressupost de 1.000 milions d’euros», el 30% més del que reben. Els rectors van mostrar la seva decepció perquè un any més (i ja en van sis) els pressupostos de la Generalitat no recullin les seves demandes.

«Entenem que en anys passats les administracions tinguessin altres prioritats, que s’ajustessin els pressupostos, però no comprenem que ara, quan en altres regions s’està recuperant la inversió, aquí no hagi sigut així», va argumentar Elias després de lamentar que els pressupostos de la Generalitat per al 2017 mantenen pràcticament congelada la partida per al finançament universitari. «Els nostres ingressos han baixat, des del 2011, entre el 20% i el 25%», va il·lustrar Arboix.

Els mil milions que reclamen els rectors equivalen a l’import que la Generalitat havia fixat per subvencionar les universitats el 2010, però que mai es va aconseguir per culpa de la crisi. Van arribar a una mica més de 900 milions just abans que comencessin les retallades. «Mentre que universitats com la de Copenhaguen sí que rep aquests mil milions, amb 40.000 estudiants; la de Barcelona, compta amb tan sols 400 milions per als seus 65.000 matriculats», va postil·lar Elias.

PLANTILLES ENVELLIDES

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Però el que més preocupa els rectors és, malgrat tot, l’envelliment que pateixen les plantilles de professors i de personal d’administració i serveis. «El 66% dels docents i investigadors de les nostres universitats ja tenen entre 45 i 65 anys i el 36%, és a dir més d’un terç, són més grans de 55», va afirmar la rectora Arboix. «Hem tocat os», va afegir Elias, que va recordar que a la UB la mitjana d’edat del professorat titular és de 58 anys. «Amb unes estadístiques així estem enfonsant les universitats, hipotecant el seu futur, ja que en els pròxims anys hi haurà una allau de jubilacions», va manifestar Arboix.

«I el que és pitjor –va afegir la rectora de la UAB– és que com que les perspectives per als joves que aquests anys feien doctorats o es quedaven a investigar a la universitat eren tan pessimistes, molts han sigut captats per centres estrangers i se n’han anat». El relleu generacional, van coincidir tots tres, «no es pot fer d’un dia per l’altre, això s’hauria d’haver previst amb certa antelació». Des del 2012 fins al 2016, les universitats només podien contractar un de cada 10 professors que es jubilaven, ja que el Ministeri d’Economia va imposar, entre altres mesures d’ajust, una taxa de reposició de tan sols el 10%.