La vida del 'Boniato', el manter mort que plana sobre el crim dels urbans

El dissabte 9 d’agost del 2014 va morir a Barcelona un home de 50 anys. Es va precipitar per un terraplè de la muntanya de Montjuïc. Segons fonts de l’ajuntament, era un manter que era a la plaça de l’Hotel Miramar i que fugia d’agents de la Guàrdia Urbana. El van atrapar tres policies, que el van envoltar contra la tanca d’un penya-segat de la muntanya. Un d’aquests agents va morir un any després en un accident de moto. Els altres dos eren Rosa P. i Alberto L., els dos implicats en el crim dels urbans, actualment a la presó per haver matat el nòvio de la dona, Pedro R.

Quan els Mossos es van adonar que Rosa i Alberto eren els mateixos agents que havien protagonitzat l’episodi en què va perdre la vida un venedor ambulant, van decidir informar-ne el jutjat que va arxivar aquesta mort, per tornar a investigar el final de la vida d’un manter desconegut, de qui no es va tornar a parlar a Barcelona. ¿Qui era?

José Antonio González va néixer el 2 de novembre del 1964 al nucli de Barriadas del Sur, a Terol. Els seus pares, Cayetano i Agustina, immigrants d’Andalusia, vivien al carrer de Lucio Espinosa, en una de les cases adossades que l’empresa que explotava el Pozo del Pilar va construir per als treballadors. Va estudiar a l’actual Martín del Río, un vell col·legi rural que llavors es deia com el ministre franquista José Ibáñez. En aquest centre ja no guarden el seu expedient escolar, va ser derivat fa temps al servei provincial de Terol. Barriadas del Sur ara forma part del municipi d’Utrillas. En aquest veïnat recorden José Antonio com un bon noi, que feia les coses que feien tots els de la seva edat a començaments de la dècada del 1970: jugar al carrer.

Quan era un adolescent, la seva família es va traslladar a Utrillas. Van comprar un pis als blocs de Los Colorines. Va ser més o menys llavors quan va començar a anar amb «les males companyies» i quan va començar també una relació furiosa amb les drogues. La seva família el va enviar a estudiar a Terol i li va buscar diverses feines. Quan a la seva mare li van fallar les forces, la seva germana petita va agafar el relleu. Sempre van intentar desenganxar-lo. Mai ho van aconseguir.

Als bars d’Utrillas, un municipi de les Cuencas Mineras que té poc més de 3.000 habitants, la majoria arruga el nas quan se li pregunta per «José Antonio». La cosa canvia quan es fa servir el sobrenom que va arrossegar des de sempre: el Boniato. 

El que expliquen del Boniato és que sortia poc o gens del pis que va heretar a Los Colorines quan els seus pares van morir. I que, quan ho feia, acostumava a ficar-se en problemes. Caminava pel carrer amb el cap cot. Va ser «guapo» de jove. Però la droga el va consumir a poc a poc. Al final dels seus dies, era freqüent que se n’anés durant temporades llargues del poble. 

Davant de casa seva, segueix aparcat el seu Ford Fiesta blanc. Al costat de les rodes hi han crescut males herbes tan altes que arriben fins a la finestra del copilot. La guantera està plena de paquets buits de Winston, el seient de l’acompanyant està estirat com si algú hi hagués dormit l’última vegada que es va fer servir.

A la part del darrere, les pinces de la bateria tirades sota el seient i, al costat d’aquestes, una litrona de cervesa buida. Si no va viatjar en cotxe fins a Barcelona va ser perquè feia temps que li havien retirat el carnet de conduir. Encara que la seva mare pagava religiosament totes les multes que li enviaven.

¿VENEDOR AMBULANT?

La Guàrdia Civil va trucar a la porta de casa seva el 9 d’agost del 2014. Ja era de nit. La casa era buida. Els veïns van avisar la seva germana. A ella els policies li van explicar que el seu germà es trobava a Barcelona, ferit greument, ingressat a l’hospital. Ella se’n va anar aquella mateixa nit cap a la capital catalana. De camí va sonar el telèfon amb males notícies: acabava de morir.

Ella va trigar diversos dies a resoldre tots els problemes que va generar la paperassa. Però va aconseguir tornar amb el cos del seu germà. El va enterrar al cementiri d’Utrillas. Allà reposa al costat de la seva mare, Agustina.

La germana no ha volgut parlar amb aquest diari. Segons el seu entorn, a ella li van explicar que José Antonio era a Barcelona venent DVD pirates i que es va precipitar fugint de la policia. Quan es va saber a Utrillas que havia mort, el que es va dir va ser que el Boniato «va caure o es va tirar» per un terraplè. Si ningú ho va relacionar amb la notícia de la mort del manter de Montjuïc –una informació que només incloïa que la víctima era un home d’uns 40 anys– en part va ser perquè el Boniato, que cobrava una pensió d’invalidesa, no encaixava en el paper d’un venedor ambulant. Aquesta va ser una activitat que devia començar durant la seva estada a Catalunya. 

Notícies relacionades

Els whatsaps de la urbana acusada d'homicidi, decisius per desmuntar la seva coartada

El clima i el gènere

Segons ha pogut saber aquest diari, l’autòpsia practicada va concloure que la seva va ser una mort causada per una «lesió neurològica» provocada per un «politraumatisme per precipitació». L’informe, que assenyala que la seva mort es va certificar a les 23.25 hores a l’Hospital Clínic, sosté que aquesta és compatible «amb l’origen accidental». I això tan sols significa que no es van trobar indicis que apuntessin que no caigués accidentalment. 

Els Mossos d’Esquadra volen investigar ara si Rosa i Alberto –aquest últim amb antecedents violents contra manters– van mentir i, en realitat, van empènyer José Antonio al buit.