Instagram i Tumblr, al capdavant

Cicatrius, talls, marques, sang. Les fotos de cames i braços marcats amb ganivets o altres instruments tallants es difonen i es troben per xarxes socials. Amb filtres i sense, joves de tots els països comparteixen les seves autolesions sense manies i amb un cert halo de reivindicació de la seva desgràcia. Les xarxes preferides dels adolescents, Instagram i Tumblr (Snapchat és excessivament efímera), s’emporten la majoria dels continguts que pengen les víctimes d’aquest desordre que porta a infligir-se dolor físic, i intenten la seva pròpia política de contrainformació per mirar de frenar-los. Però hi ha més: fòrums, webs i fins i tot viquis en què adolescents comparteixen des de com amagar les cicatrius de les autolesions fins a justificar els motius per fer-ho.

«És un trastorn que no ha sorgit amb les xarxes socials, tot i que aquestes ho han amplificat i li han donat cert glamur. Però ja vam haver de frenar aquests continguts en fòrums des que va començar a expandir-se internet. No és una cosa temporal», explica Juan Faura, coordinador de l’oenagé Autolesion.com. L’entitat, que treballa a través d’internet des de diversos països, disposa fins i tot d’una guia que ha remès a diversos fòrums per ajudar a prevenir la difusió d’aquests continguts i on alerta del «factor contagi».

AUGMENT ESPECTACULAR

El paper d’internet surt a les mateixes denúncies. «Quan ens truquen els xavals al·lu-deixen a la influència de les noves tecnologies en l’accés a informació i dades a les quals poden arribar sense cap criteri prohibitiu, amb imatges molt nocives», assenyala Diana Díaz, directora del telèfon d’atenció de l’oenagé Fundació Anar, que atén nens i adolescents en situació de risc i que ha alertat sobre l’augment espectacular de casos des del 2015. «Utilitzen webs i fòrums per donar-se pistes, explicar les seves experiències i justificar les seves raons», afegeix.

Els talls als braços acostumen a anar lligats a les xarxes a continguts d’anorèxia, suïcidi i depressió. «L’anorèxia convida a seguir un estil de vida i els talls són elements que serveixen per crear identitat», explica Mónica Gasol, cap de l’àrea de continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, autor de dos estudis sobre l’anorèxia i la bulímia el 2015 i el recent sobre la incitació al suïcidi. El CAC investiga actualment una denúncia sobre fotografies d’autolesions a Instagram, que està en curs. «Ens arriben queixes constants sobre continguts a internet d’anorèxia i bulímia, però no hi ha hagut variacions substancials des de l’estudi del 2015».

Algoritmes i usuaris mantenen una dura dialèctica, a veure qui enganya a qui. Els usuaris canvien les etiquetes per eludir els filtres, amb alteracions a les lletres. Per exemple, «selfharm» (autolesió), que és l’etiqueta que entén l’algoritme de Tumblr cola com a «self harm». I així amb diversos conceptes relacionats. «A Tumblr és on més se’ls escapen les etiquetes, però en general estan més controlades en castellà que en anglès», assenyala Faura, d’Autolesion.com.

Notícies relacionades

Rússia, origen del joc, bat rècords en el suïcidi d'adolescents

Autolesionar-se, una moda jove que s'expandeix

Les empreses de xarxes socials canvien els algoritmes perquè determinades paraules no sobresurtin, però de manera que puguin mantenir aquells continguts que inciten a abandonar la pràctica. Facebook i Instagram mostren missatges que remeten a oenagés i serveis d’ajuda, com ara Samaritans, mentre que Twitter apel·la a Pantallas Amigas i es posa en contacte amb el titular del compte denunciat «per si necessita ajuda» per remetre’l a un psicòleg, explica un portaveu. Tumblr, de Yahoo, remet a Autolesión.com.

BLOQUEIG, NO DENÚNCIA

No obstant, si l’usuari accepta els riscos dels quals alerta una casella i segueix endavant amb el contingut, pot accedir a tot un univers de comptes ben explícits que s’enllacen entre ells. Com que saben que és contingut no permès per les mateixes xarxes, demanen ser «bloquejades, no denunciades» i exigeixen que s’etiqueti la procedència de les fotos. Són les més visibles, que deixen la sospita de si es tracta d’una estratègia per guanyar seguidors i vendre-les després amb una altra temàtica. Les més autèntiques, però, són privades i seleccionen qui els segueixen com a filtre per evitar denúncies i el bloqueig. O que els pares se n’assabentin. H