Rússia, origen del joc, bat rècords en el suïcidi d'adolescents

Tot va començar fa un any. En un article difós el maig del 2016 a Nóvaya Gazeta i titulat Els grups de la mort, la periodista Galina Mursaliyeva tractava per primera vegada de l’existència a Rússia de «nombroses comunitats d’internautes» a la xarxa social VKontakte, una mena de versió russa de Facebook, on s’incitava els nois «al suïcidi».

 

Malgrat que es tractava d’una primera aproximació al fenomen, la reportera havia aconseguit identificar darrere d’aquells perfils falsos «adults» amb «coneixements de psicologia» que, de forma «sistemàtica i planificada», portaven l’adolescent fins a «l’abisme», suggerint a les noies que eren «grasses» i dient als nois «perdedors per a aquest món».

El més preocupant del cas, segons denunciava el text, era el desconeixement per part dels pares del que estava passant. El treball periodístic va comptabilitzar «almenys» fins a 130 suïcidis induïts en el període comprès entre el mes de novembre del 2015 i l’abril del 2016, a la vegada que va fer entrega a les forces de l’ordre del material recollit perquè «reaccionessin» com més aviat millor.

El nom del joc –Siniy Kit en rus, traduït al català com a Balena blava– té l’origen probablement en la cançó homònima d’un grup de rock rus anomenat Lumen. La lletra és tota una oda a la gent per qui ningú sembla interessar-se. «¿Per què cridar quan ningú et sent?», comença la lletra, abans d’evocar una «balena blava» que no pot «travessar la xarxa».

RÚSSIA, EL PAÍS MÉS AFECTAT 

Rússia ha sigut, amb diferència, el país més afectat per l’onada de suïcidis. El 2012, abans que el joc saltés a l’actualitat internacional, ja mostrava una taxa de suïcidi entre adolescents tres vegades superior a la mitjana mundial. La diputada de la Duma Irina Iarovaia va constatar el 2016 un dràstic increment, amb 720 morts d’adolescents autoinfligides, en comparació amb les 461 de l’any anterior. A iniciativa de Iarovaia, la Duma estatal està debatent una llei que criminalitza l’administració de comunitats d’internautes que inciten al suïcidi, i castiga el delicte amb sis anys de presó.

El columnista Leonid Berxidski ha identificat algunes de les raons que empenyen els adolescents russos a acabar amb la seva vida amb més freqüència: «L’alt nombre de famílies disfuncionals, així com l’acceptació social de l’alcohol i l’enorme facilitat» amb què se’n pot consumir, sosté en un article publicat a Bloomberg, en què constata la frustració que genera en els joves la falta d’oportunitats en una societat amb grans disparitats.

L’arrest del presumpte creador del joc, Filip Budeikin, no ha frenat l’alarma social que s’ha generat al país. Budeikin, tractat en un centre psiquiàtric de Sant Petersburg per «personalitat bipolar», ha rebut a la presó dotzenes de cartes d’amor d’adolescents. Segons la llei, les autoritats de la presó de Kresti no poden impedir que Filip rebi els missatges i que els respongui. 

"VOLIEN MORIR"

El detingut ha admès haver empès al suïcidi un total de 16 noies que, segons ell, «volien morir». El mòbil que el va empènyer a fer-ho era «alliberar la societat» de les «desferres biològiques», d’«aquells que no aporten cap valor».

Notícies relacionades

Barcelona estrena un institut d’investigació sobre arquitectura i urbanisme sostenible

Catalunya declara que els seus centres de menors migrants ja superen el 100% de la seva capacitat

Anton Breido, encarregat del cas, descriu Budeikin com una persona «sense amics» i amb escàs contacte amb la seva mare, absent. «De sobte va sentir que estava al càrrec de les voluntats i les vides de persones que no tenien res a veure amb ell», ha explicat Breido.