Les escoles de primària catalanes suprimeixen les notes finals de zero a deu

Quan ja només queden tres setmanes perquè els escolars rebin les notes de final de curs, la Generalitat va fer oficial ahir finalment la seva decisió de canviar el sistema d’avaluació dels alumnes de primària catalans. Com va anunciar la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, a principis d’aquest 2016-2017, als butlletins de notes finals d’aquest any no hi haurà ni excel·lents ni suspensos. Tampoc hi haurà ni deus, ni cincs, ni quatres. Les ordres d’avaluació que han rebut els mestres indiquen que només hi haurà quatre qualificacions: AE o assoliment excel·lent, AN o assoliment notable, AS o assoliment satisfactori i NA o no assoliment, per a les assignatures suspeses.

Totes les escoles estan obligades a aplicar aquest final de curs la nova normativa, que algunes ja van començar a implantar després del primer trimestre, va informar la consellera Ruiz a la roda de premsa que es va portar a terme després de la reunió del Consell Executiu. La titular d’Ensenyament va explicar que l’informe que rebran a partir d’aquest moment les famílies significa la «culminació» del procés d’aprenentatge per competències i que «situa Catalunya en el marc de les recomanacions europees».

«No és un simple canvi en la numeració, sinó un canvi profund en el sistema educatiu», va remarcar la consellera Ruiz, per a qui aquest model d’avaluació permetrà conèixer millor el moment del procés d’aprenentatge en què se situa l’alumne i preveure les dificultats en què qualsevol estudiant es pot trobar.

El nou sistema, que deriva de l’ordre d’Avaluació aprovada l’any 2016, estableix com a referències per puntuar l’evolució dels alumnes en els àmbits lingüístic, matemàtic, de coneixement del mitjà, artístic, educació física i educació en valors, com va decidir Ensenyament poc després que el Ministeri d’Educació posés en marxa la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).

Amb aquesta estructura per àmbits de coneixement, l’anterior consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va esquivar qüestions de la també coneguda com a llei Wert, com l’organització del curs escolar per assignatures troncals, específiques i de lliure configuració. Per evitar aquesta fèrria compartimentació, Rigau va dividir el currículum en àmbits de coneixement, amb la qual cosa va diluir, per exemple, la separació entre Ciències Naturals i Ciències Socials que estableix la LOMCE. També es va preservar l’ensenyament artístic, a l’unificar les matèries de Música i Arts Plàstiques i Visuals en un mateix àmbit.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

EL CONTRARI DE LA LOMCE / Les noves qualificacions aprovades definitivament ahir també són el pol oposat al que ha prescrit la LOMCE, que estableix de manera precisa que les puntuacions obtingudes pels alumnes es reflectiran de manera numèrica de 0 a 10 als butlletins que s’enviïn a les famílies.

A més a més, a final de cada cicle, a segon, quart i sisè de primària, els centres educatius avaluaran els seus alumnes en els àmbits d’aprendre a aprendre, autonomia, iniciativa personal i emprenedoria, i habilitats digitals. La Generalitat ha elaborat un document que els centres educatius repartiran a les famílies, en els quals s’explica de manera ben detallada els continguts i objectius d’aquestes noves avaluacions per competències.