¿Treu l'anonimat de les xarxes el pitjor de nosaltres mateixos?

«El principal risc per als menors a internet ara mateix és el ciberassetjament, amb un augment alarmant de casos i amb el problema afegit que la distància física restringeix l’empatia entre víctima i assetjador», explica Manuel Ransán, coordinador del grup de menors de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe). «Abans, l’assetjament es quedava al pati, ara xavals que no donen el perfil de pinxo mostren una doble moral que els fa treure el pitjor de si mateixos i estenen la persecució a qualsevol moment i lloc», afegeix.

    

El ciberassetjament, no obstant, sempre té una base en la vida real, que és molt més significatiu i «el percentatge de menors que es consideren víctimes de bullying en persona, cara a cara, suposa més del doble dels que han patit bullying online (12%)», segons Net Children Go Mobile. La franja d’edat més perillosa és entre els 13 i els 14 anys, amb el 27% de casos, que es redueixen al 20% per a la franja de 15 i 16 anys. És en aquesta franja on abunden els atacs amb xarxes socials o missatgeria instantània.

     

La facilitat per captar fotos i vídeos i fer-hi muntatges agreugen els xantatges. També aplicacions com Snapchat, on els continguts no són fàcils de conservar com a prova, s’han usat per enviar imatges sexuals, insults o suposades bromes. Tampoc hi contribueix gens la sobreexposició dels menors a les xarxes socials dels seus pares, gairebé des del seu naixement. La falta de control de la seva pròpia imatge pot resultar perjudicial per als xavals, recorden els experts.

    

Hi ha qui discuteix que l’existència de més riscos impliqui més delictes. «De fet, la investigació EU Kids Online va mostrar que els nens i nenes que es troben amb més quantitat de riscos en línia no són necessàriament els que pateixen conseqüències més perjudicials; per contra, normalment són ells els que demostren més habilitats i desenvolupen més resiliència», assenyalen els autors de Net Children Go Mobile. Entre aquests, el que més repulsa els causa són els continguts de violència, fins i tot en dibuixos animats, o sexe explícit, però sostenen que saben com tractar-los.

Notícies relacionades

¿Els pares han d'espiar els seus fills a les xarxes socials?

¿A quina edat se li ha de donar el mòbil a un nen?

    

Però els enganys poden arribar més lluny i des d’altres fronts, fins i tot des de la captació gihadista. Un pot portar al perjudici econòmic d’inflades factures per compres indiscriminades en jocs online, o caure en pàgines d’apostes esportives, cada vegada més presents i sense controls en la publicitat on line. També un menor pot proporcionar inconscientment informació que pugui perjudicar la família o, com assenyala un dels vídeos de les agències de protecció de dades, revelar que les excuses que es donen als professors no serveixen de res si després es penja la realitat a les xarxes socials.