El fill del fuster

El periodista Carles Capdevila confiava a viure els pròxims 50 anys amb els nous codis adquirits després de superar la seva primera batalla contra el càncer colorectal. Tristament, l'enemic ha guanyat la guerra a la qual el director fundador del diari 'Ara' va ser convidat l'agost del 2015. "¿Com voleu que em rendeixi? Mai em rendiré", va anunciar al reincorporar-se a l''Hoy por hoy' de Gemma Nierga. Capdevila abandona aquest territori deixant un fecund llegat com a periodista i divulgador del contradictori món de l'educació dels nens.

Ha mort el reporter del somriure sincer, el fill del fuster dels Hostalets de Balenyà (Osona), el pare de quatre fills, el company de la periodista Eva Piquer. Els epítets s'acumulen per retratar amb unes pinzellades qui era Carles Capdevila. Seria millor que ho fessin els seus molts amics i companys d'aventura, com l'imprescindible Albert Om. Són molts.

El periodista va explicar millor que ningú la complicada aventura d'educar els fills, un debat al qual convidava, amb grans dosis d'humor, pares i professors des dels mitjans on es trobés. La memòria ens torna desenes de programes de ràdio ('Eduqueu les criatures', a Catalunya Ràdio, on també va dirigir l'espai 'Alguna pregunta més?') i televisió ('Qui els va parir!' i 'Malalts de tele', a TV-3).

O més al fons els inicis com a reporter al diari 'Avui' en els primers anys 80.

O més a prop, col·laborant en els programes 'El club' i 'Divendres' (TV-3) i a RAC1 en els inicis de 'Minoria absoluta'.

Més de 30 anys de periodisme.

Durant tots els mesos que va poder, Capdevila va intentar mantenir el combat contra el càncer sense complexos ni tabús. La figura del periodista portant de la mà el seu fill petit a escola trigarà a difuminar-se del record de molts pares, mares i avis que esperen cada matí que l'Ipsi obri les portes. El pas era veloç, però no regatejava la salutació ni esquivava a qui pretenia arrencar-li unes paraules, un consell.

L'ART D'EDUCAR

Qui no l'hagi conegut està obligat a buscar a internet algunes de les converses sobre l'art d'educar els fills que es van viralitzar en els últims dos anys i que li van obrir les portes de centres educatius de tot Espanya. Hi havia ganes de conèixer-lo i disfrutar d'aquesta conferència monòleg sobre coses que passen quan es tracta d'educar una criatura, en les quals potser ningú reparava ni compartia fins que Capdevila li arrencava un somriure còmplice.

Carles Capdevila va mirar de front el càncer de còlon que li van diagnosticar just quan faltaven 10 dies per complir els 50 anys. "Durant 49 anys i 355 dies no em va fer mai mal res, mai em vaig preocupar de la meva salut, mai vaig prendre un ibuprofrèn", explicava amb gràcia com a resum del llarg temps en què va estar "desconnectat" del seu cos. És en el programa de Gemma Nierga on adverteix: "Els pròxims 50 anys estaré pendent del meu cos".

En aquest àudio trobem l'home entusiasta que revela propòsits d'esmena. Tenia clar el que havia de fer, canviar de vida per viure. Reivindicava la ingenuïtat ("prefereixo mil vegades un ingenu que un cínic"), la recerca de la gent que pateix. El dolor compartit a les sales d'espera i les habitacions dobles dels hospitals d'aquesta sanitat pública que fa l'impossible malgrat les retallades el va conduir als oblidats, la gent gran que viu sola, els cuidadors d'aquests pacients.

Notícies relacionades

Mor el periodista Carles Capdevila

Carles Capdevila, un guia únic per al difícil art d'educar

La irrupció del càncer no era nova en la trajectòria del primer director de l''Ara'. L'hivern del 2014, la redacció va ser sacsejada per la fulminant mort del redactor en cap d'Economia Ignasi Pujol. Aquella primera tragèdia en l'existència d'un diari tan jove amb gent tan jove va quedar gravada en la biografia de Capdevila.

Quan li van concedir el Premi Ciutat de Barcelona, Jordi Évole el va recordar amb un 'Contraatac' a la contra d'aquest diari com el director que no va voler ser un fill de puta. El col·lega va explicar l'admiració que sentia per un Capdevila que, després de saber que patia un càncer de còlon, abandonava el despatx de director deixant escrita una columna que molts guarden a l''smartphone'.