Manual per a pares d'adolescents en xarxes socials

«A  veure, les nenes de l’institut que es dediquen a penjar vídeos ballant twerking o deixant com un drap brut altres són les mateixes que surten de festa a la nit fins a altes hores de la matinada o que se salten classes per fumar porros. El que fan a internet no és tan diferent del que fan en la vida real... i si els seus pares no se n’assabenten és perquè potser mai se n’han preocupat gaire». La reflexió, formulada per una estudiant de 15 anys, ve com l’anell al dit per il·lustrar la primera de les conclusions dels especialistes que investiguen sobre la relació que mantenen els joves amb les xarxes socials. Elles, les adolescents rebels, saben què estan fent: saltar-se els límits. Als seus pares no els serveix l’excusa que no dominen la tecnologia i el món digital.

«És normal que els joves sentin curiositat per experimentar com és la vida adulta, que portin algunes situacions al límit, en la vida real i en la vida virtual», observa Juan Carlos Pascual, psiquiatre a la Unitat d’Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

¿Fins on arriba la responsabilitat dels pares? ¿Quin és el seu marge de maniobra per impedir que els fills caiguin en les xarxes del ciberbullyingo de reptes com la cruel Balena blava, que porta els participants a autolesionar-se? «Els pares són pares i han d’exercir com a tals. Ningú va dir en cap moment que seria fàcil i és a ells a qui correspon fixar les regles sobre l’ús dels telèfons mòbils i les tauletes, com fixen tantes altres regles a casa», prossegueix el doctor Pascual. 

«Aquestes normes han de ser absolutament clares per als nens, però això no eximeix de cap manera els adults d’estar sempre atents, controlant-los», afegeix. Un dels perills, adverteix el psiquiatre, són les addiccions. Sap de què parla.

I encara que les joves generacions coneixen bé els perills que ofereix la xarxa (fa anys que reben xerrades a l’escola), als pares no els resulta fàcil fer aquesta supervisió. Vet aquí alguns consells per mirar, almenys, de no equivocar-se gaire. 

1. Parlar amb els fills, interessar-se pel que fan a internet i a les xarxes socials.

2. Familiaritzar-se amb els conceptes més habituals i aprofitar l’ocasió per promoure debats en família.

3. Concienciar sobre la importància de la privacitat, ensenyar que no tot s’hi val i que no s’han de donar dades innecessàriament.

4. Inculcar valors, ensenyar la diferència entre un amic real i un ‘amic’ virtual, un m’agrades i un ‘like’.

5. Fer-los pensar en el futur, en si se sentiran orgullosos de les fotos que pengen ara.

6. Reflexionar sobre per què una xarxa social no admet usuaris per sota d’una certa edat.

7. Limitar horaris d'ús de mòbils i tauletes perquè no interfereixin amb la vida familiar.

8. Crear espais comuns d'ús de les tecnologies, sobretot si hi ha nens petits i es vol controlar què fan.

Notícies relacionades

¿Què han de saber els pares sobre les xarxes socials?

¿Què s'ha de fer si el meu fill s'ha equivocat a internet?

9. Utilitzar sistemes de control parental si es vol rastrejar l’activitat a internet o limitar el temps.

10. Ajudar-los perquè es responsabilitzin dels seus actes i busquin solucions.