Viudes als llimbs

Haver estat dècades convivint i tenir fills, hipoteques o comptes corrents en comú no sempre és suficient perquè la llei reconegui el dret a obtenir una pensió de viudetat una vegada la parella mor. Les dificultats per accedir a aquestes prestacions les pateixen els que no estan casats i, en alguns casos a Catalunya, fins i tot també els que conformen una parella de fet (constin o no oficialment com a tal).

Però, sobretot, són traves que afecten principalment les dones, beneficiàries com són del 92% de les pensions de viudetat, segons dades oficials. D’aquesta manera, també aquest subsidi, que té per finalitat evitar la desprotecció de la família si el difunt era l’únic o principal generador de rendes, té caràcter de gènere.

La situació de llimbs legals en què es troben algunes viudes de fet a Catalunya es remunta al mes de març del 2014, quan el Tribunal Constitucional va esmenar el Codi Civil català. A partir d’aquell moment, les parelles de fet (a les quals fins llavors només els calia acreditar, de la forma que fos, una convivència ininterrompuda de cinc anys) van deixar d’estar considerades legalment com a tals. El motiu: el TC exigia com a mínim dos anys d’inscripció en un registre oficial o de constitució davant un notari.

Era un requisit d’impossible compliment per dos motius. El primer, que la majoria d’ajuntaments catalans no posseïen registres oficials, a diferència d’altres comunitats d’Espanya. En l’actualitat, l’únic que existeix a Catalunya d’àmbit autonòmic va entrar en vigor l’abril d’aquest any. El segon motiu: el TC excloïa els que, fins i tot inscrits com a parelles de fet, van morir abans que transcorreguessin dos anys des de l’entrada en vigor de la polèmica sentència contra el Codi Civil català.

El cas de Mari Ángeles Bollas, barcelonina de 42 anys que va perdre la seva parella el 2015, il·lustra aquesta problemàtica. Ell anava a l’avió de Germanwings que es va estavellar als Alps. No estaven casats ni s’havien inscrit en cap registre, tot i que tenien una filla en comú i proves que feia 10 anys que convivien. L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la mútua Asepeyo li van denegar la pensió de viudetat emparant-se en el dictamen del TC, però una sentència del jutjat social número 33 de Barcelona li va reconèixer el dret a ella la setmana passada.

INFORMACIÓ 

Aquest jutge retreu a l’INSS, al Ministeri de Treball i a la Generalitat no haver informat degudament de la sentència del TC a la societat, cosa que va ocasionar que persones com Bollas, que creien que sí que conformaven una parella de fet, descobrissin a l’enviudar que legalment no ho eren.

«És la primera sentència que es pronuncia contra el dictamen del TC», explica Juan Carlos Angulo, advocat de Bollas, per a qui això és l’«inici d’alguna cosa, un precedent». Aquesta progressista sentència, que no té rang de jurisprudència, dedica un punt a la «discriminació indirecta per raó de sexe» que comporta la sentència del TC. El jutge entén que si les dones són majoritàriament les beneficiàries de les pensions de viudetat és degut a la «perpetuació de rols per raó de gènere» causada per  la «immutable discriminació ocupacional i salarial».

Mario García (nom fictici) és un altre dels afectats per la resolució del TC del 2014. La seva parella i mare de la seva filla va morir el 2013 després de 23 anys de convivència. El 2006, es van registrar com a parella de fet (té els papers) en un ajuntament de Tarragona, però, quan ell es va quedar a l’atur el 2011, va canviar el seu empadronament per optar a una feina en una altra ciutat.

Notícies relacionades

"M'he sentit discriminada, com a viuda i com a dona"

Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa

Li van denegar la pensió de viudetat perquè, amb aquest canvi, la Seguretat Social va entendre que no podia demostrar cinc anys de convivència ininterrompuda. Això malgrat que va provar que va continuar pagant la hipoteca. «No ens vam casar perquè no crèiem en això», sosté Mario, que encara no ha anat a judici.

«Amb el Codi Civil català havies de demostrar una convivència ininterrompuda de cinc anys amb qualsevol prova. Jo vaig guanyar judicis amb, entre altres proves, un contracte conjunt de Canal+», acaba dient Álex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda.