La selectivitat s'imposa a la revàlida

Un any després que el Ministeri d'Educació anunciés que s'acabaven els exàmens de selectivitat, aquest dimarts torna una nova convocatòria de la selectivitat. Una mica més de 32.000 joves catalans se sotmetran aquesta setmana durant tres dies --fins dijous-- a les proves d'accés a la universitat (PAU), que seran gairebé idèntiques a les que s'estaven fent els últims anys, en contra del previst inicialment en la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE). A Catalunya, ni tan sols canvien de nom, malgrat que el Ministeri d'Educació les ha rebatejat com a EBAU, o avaluació de batxillerat per a l'accés a la universitat.

La principal novetat de la selectivitat d'aquest any és, precisament, que al final no canvia res. Després de diversos mesos de negociacions, d'estira-i-arronses i de rectificacions, el Govern del PP, pressionat per les comunitats autònomes, les protestes estudiantils, va accedir el novembre passat a deixar les coses pràcticament com estaven. Les proves ja no tindran el caràcter de revàlida que els havia atribuït la LOMCE i que tanta polèmica havia originat. Els estudiants que concorren a aquesta selectivitat no es juguen, per tant, el títol de batxillerat, com pretenia José Ignacio Wert, l'exministre d'Educació que va idear la reforma educativa.

A efectes pràctics, l'única diferència amb les proves d'anys anteriors és que l'assignatura de modalitat de la qual cada estudiant s'examina en funció del batxillerat que hagi cursat és, aquesta vegada, la mateixa per a tothom. Fins ara, es podia escollir entre 21 matèries diferents.

En aquest context, en la denominada fase general, els alumnes faran una prova de Llengua Catalana, una altra de Llengua Castellana, una altra més de Llengua Estrangera i una quarta, a triar, entre Història i Història de la Filosofia. A més, els que hagin fet el batxillerat cientificotecnològic hauran de realitzar obligatòriament la prova de Matemàtiques; els del batxillerat humanístic, la de Llatí; els del batxillerat social, la de Matemàtiques aplicades a les ciències socials, i els de l'artístic, la d'Història de l'Art o Fonaments de les Arts.

En la fase específica, que és la que dona la possibilitat d'apujar la nota final fins als 14 punts, els estudiants es poden examinar de tres matèries de modalitat entre les 21 assignatures optatives que hi ha a batxillerat: amb la nota ponderada de les dues millors qualificacions es calcularà la nota d'admissió a la carrera escollida.

EXÀMENS PER COMPETÈNCIES

En contra també del que es va dir, els exàmens no seran tipus test, sinó que mantindran una estructura idèntica a la d'edicions anteriors. És més, segons insisteix la Generalitat, a Catalunya la tendència és que les proves siguin cada vegada més competencials. "Ja es fan d'aquesta manera, per exemple, a Biologia", ha recordat el secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, que ha indicat que, com ja passa a primària i a secundària, aquest canvi d'enfocament fa "que s'estudiï de manera diferent, que les classes s'imparteixin d'una forma diferent i que els alumnes surtin més ben preparats".

La intenció dels organitzadors de la selectivitat és que "hi hagi més assignatures per competències de cara al 2018", ha dit Navarro en declaracions a Europa Press. No és una tasca senzilla, ha advertit el secretari d'Universitats, ja que l'elaboració i redacció d'un examen competencial requereix un procés molt més laboriós que un de convencional. També la correcció és més lenta. Amb tot, ha subratllat que els pedagogs coincideixen en la conveniència de potenciar "l'avaluació de les competències que la de la simple memòria" i aquest és el model que es vol implantar a Catalunya. 

Notícies relacionades

Mala política educativa: els canvis de la selectivitat

La selectivitat intensifica els controls contra els que copien amb mitjans electrònics

Els actuals exàmens memorístics han arribat a un nivell tan gran d'èxit que la taxa d'aprovats no para de créixer, fins a superar els últims anys el 97% dels alumnes presentats.

Universitats ha acordat, així mateix, que la correcció de l'ortografia i la gramàtica catalanes es faran segons un doble criteri, després de la publicació de la nova normativa de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), a finals del 2016. "Com que no es pot exigir als estudiants el coneixement d'aquestes novetats, la pauta de correcció admetrà com a bones tant les solucions derivades de la normativa anterior com de l'actual en les proves de Llengua i Literatura Catalanes", assenyala la secretaria.