Un empresari confessa una estafa piramidal de més de 200 milions d'euros
El promotor musical Antoni Mas prometia campanyes de publicitat falses per recaptar diners amb què abonava a altres defraudats
L'inculpat oferia una rendibilitat de fins al 15% per la compravenda d'espais publicitaris
dcaminal38875329 antoni mas samora pere ferr diari de tarragona170613202755 /
Els Mossos d’Esquadra van detenir el promotor Antoni Mas, propietari de diverses empreses de promoció musical i publicitat, després que s’inculpés el 25 de maig passat d’una presumpta estafa piramidal que podria superar els 200 milions d’euros a grans i petits inversors, als quals oferia com a ganxo un alt rendiment en interessos.
L’autoinculpació, en la qual ell nega l’estafa piramidal i ho qualifica de «carrusel de factures», va arribar després de perdre una demanda civil de l’empresa Publipro, propietat de Luis Pascual Franquesa (fill de l’exjutge Luis Pascual Estivill), que el va condemnar a pagar més de 18,5 milions d’euros, i abans de dues denúncies més d’empreses i particulars perjudicats. Entre aquests hi figura el grup Auriga, a través de la seva filial Finalter, que va denunciar haver patit pèrdues de més de 38,8 milions d’euros, i un grup d’inversors particulars que ahir va denunciar davant la fiscalia haver perdut almenys 100 milions d’euros.
El detingut, de 64 anys, va optar per autoinculpar-se davant dels Mossos per demanar protecció policial per temor a la seva integritat física i la de la seva família, segons fonts pròximes al cas. Mas va aportar documentació i va facilitar a la policia l’entrada al seu domicili per a un registre. Els Mossos van recollir de casa seva abundant documentació, entre ella «factures mal fetes» amb logotips que Mas havia obtingut de pàgines web de les empreses que falsificava, segons va reconèixer el promotor, que va explicar que va arribar a comprar un segell de tinta humida i a firmar documents per simular la firma d’alts executius de companyies de l’Ibex 35.
ESPAIS PUBLICITARIS
Mas, segons va explicar davant la policia catalana, va traçar durant dos anys un entramat que oferia una rendibilitat de fins al 15%, una quantitat inusitadament més alta que altres productes financers, a canvi que les víctimes de la suposada estafa invertissin en la compra d’espais publicitaris de grups i mitjans de comunicació i la seva posterior cessió i venda a grans societats perquè s’anunciessin.
Mas va utilitzar almenys dues de les seves societats, Ata Producciones i Eventos BCN 2003 SL i Publiolimpia SL, per captar inversors als quals prometia aquests alts guanys. L’empresari els assegurava que havia contractat campanyes de publicitat en diversos mitjans per vendre-les després a importants marques de consum. Per aquest servei s’emprotaria una important comissió de la qual havien de cobrar després els inversors, que s’emportaven fins al 15%.
No obstant, els contractes que presentava per avalar aquestes operacions eren falsos, segons admet Mas, i part dels diners que captava de nous inversors els destinava a pagar els venciments i els interessos als més antics per mantenir el flux d’ingressos i que es mantingués el sistema, que va acabar sent piramidal.
FONS D’AURIGA
Un dels afectats per l’estafa és Finalter, gestora del fons d’inversió IM Auriga Pimes, del grup Auriga, propietat d’InterMoney, al qual va estafar més de 38,8 milions d’euros, segons la denúncia que va presentar Auriga la setmana passada.
Segons va comunicar l’empresa com a «fet rellevant» a la CNMV, «la totalitat dels drets de crèdit cedits al fons per Finalter procedents de Publiolimpia arrosseguen vicis ocults, en particular es deriven de crèdits comercials inexistents». Les quantitats compromeses per Publiolimpia amb Finalter suposaven el 58% dels actius del fons, cosa que va obligar els seus gestors a liquidar-lo. Auriga va portar llavors el cas davant la policia, després de comunicar-ho a la CNMV. Mas va assegurar en la seva autoinculpació davant els Mossos que van ser els responsables de Finalter els que li van proposar redactar contractes ficticis amb noms d’empreses reals per justificar les operacions que pretenien oferir als seus inversors.
Altres inversors minoristes també han presentat una denúncia col·lectiva davant la Fiscalia de Barcelona contra Mas, a qui acusen d’haver-los presentat contractes falsos i de no haver-los tornat els diners. L’import defraudat, en aquest cas, estaria entre els 100 i 200 milions d’euros, segons fonts pròximes.
Entre els estafats figuren importants financers, alguns, segons Mas, amb comptes a Suïssa, Andorra, Panamà i Luxemburg; professionals amb diners per invertir, que actuaven a través d’intermediaris, i empreses constructores. Entre els afectats hi ha no solament ciutadans de tot el territori espanyol, sinó també europeus, com diversos francesos i danesos que van invertir a través d’una oficina bancària de Galícia.
UN PROMOTOR CONEGUT
Antoni Mas Samora és una persona coneguda en el món de l’espectacle. Ha sigut l’organitzador dels concerts d’Alejandro Sanz i Estopa a Roses el 2007, del Festival de Música de Cambrils en els tres últims anys i del Platja d’Aro Dance Festival el 2016, i fonts del sector asseguren que la seva relació comercial va ser correcta.
Notícies relacionadesVa començar la seva carrera com a jugador d’hoquei sobre patins i va passar a ser periodista esportiu. Va treballar a la revista 'Patí Sport', on va arribar a ser redactor en cap, i més tard, director executiu. D’allà va passar a la promoció d’esdeveniments esportius i musicals, encarregant a altres la contractació d’artistes.
El promotor va quedar en llibertat després de comparèixer davant el jutge, acusat d’un delicte d’estafa i un altre de falsedat documental. Els Mossos esperen que altres afectats s’animin a denunciar el delicte.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia