El 'Madoff català' va enganyar grans inversors, advocats i esportistes d'elit

El promotor Antoni Mas Samora, propietari d’empreses de publicitat i d’organització de concerts, va captar amb l’ham de factures falses grans inversors, constructores, advocats i esportistes d’elit, així com financers russos i suïssos, en una estafa piramidal que supera els 200 milions d’euros. Així ho va confessar el mateix Madoff català el 6 de juny davant els Mossos d’Esquadra. Dies abans, i al témer per la seva vida i la de la seva família, va decidir entregar a la policia tres escrits autoinculpatoris on es detalla l’engany i els perjudicats. Almenys –admet– va rebre fons d’Espanya i de vuit països més, tres d’ells Andorra, Luxemburg i Suïssa, considerats paradisos fiscals.

A través d’intermediaris, va aconseguir convèncer persones amb una bona posició econòmica o grups empresarials perquè invertissin amb ell en la compra d’espais publicitaris que aparentment havien sigut venuts a grans companyies, com Repsol o Coca-Cola. Però tot era fals. L’interès que habitualment prometia era del 60% anual, encara que, en algun cas, va arribar al 80%, segons fonts coneixedores de la investigació. La possibilitat d’aconseguir grans guanys per circuits no convencionals podia haver-lo dut a més fons opacs, apunten fonts financeres.

CARRUSEL DE FACTURES

Mas, que està en llibertat, va confessar als Mossos l’operativa fraudulenta. Però va negar que fos una estafa piramidal –«com a molt un carrusel de factures»–, al mateix temps que va reconèixer que «mai hauria pensat» que fos tan fàcil obtenir diners de les societats d’inversió, com Finalter, un dels denunciants, que estava assessorada pel despatx d’advocats Cuatrecasas. L’empresari va sostenir en la seva declaració, fins i tot, que per als inversors era «molt còmode» cobrar trimestralment uns interessos «realment molt elevats, totalment fora i molt per sobre de les condicions normals de mercat».

Però és que Mas donava aparença de legalitat a les seves operacions. Les factures, firmades i amb el segell de grans companyies, anaven acompanyades d’una acta notarial. Això feia creïble el seu projecte i li permetia captar inversors. A la majoria, especialment els de fora de Catalunya, no els coneixia. El Madoff català va arribar a dir que alguns d’ells tenen «estatus i coneixements molt alts sobre negocis i finances». I és que a la llista d’afectats hi ha advocats i persones de negocis, així com grans constructores o propietaris de restaurants. També apareix perjudicat l’expilot de motos Sete Gibernau, inversor que li va arribar, segons Mas, via el seu exsoci Luis Pascual Franquesa, fill de l’exjutge Luis Pascual Estevill.

Entre els inversors de la trama figura el financer suís David Grebler, conegut per ser el beneficiari de la venda de Multinacional Aseguradora (MNA) a Caixa Catalunya el febrer del 1995 a través d’una empresa instrumental suïssa. De fet, la fiscalia es va querellar contra Grebler; l’exdirector general de la caixa catalana, Francesc Costabella; l’exdirector general adjunt, Carles Monreal; i l’exsecretari del consell de MNA, Carles Ferrer. Part de les operacions de Grebler amb Mas han sigut en aquest cas coordinades per l’últim, en qualitat d’advocat de Grebler. L’empresa instrumental de Grebeler Scaninvestment Service va comprar el 44% del capital de MNA a accionistes espanyols i va revendre dos mesos després les accions a Caixa Catalunya per un preu vuit vegades superior.

DINERS A ANDORRA

Mas relata en la seva inculpació que una empresa de Grebler, Right Oportunity, va ser constituïda a Luxemburg per no pagar impostos a Espanya d’operacions d’inversió. Destaca també que Right Oportunity està sent investigada per la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals. Mas afirma que l’«origen» dels diners de Grebler està en un compte de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquest financer hauria aportat 20 milions d’euros, dels quals se li han tornat 18 milions.

Entre els afectats figura a títol individual Joan Hortalà, fill del president de la Borsa de Barcelona i d’una dels accionistes de GVC Gaesco. Hortalà va invertir 400.000 euros en el negoci fantasma de Mas, i és un dels inversors que no han recuperat la seva aportació a Publiolimpia. El promotor musical detalla en la seva declaració com captava inversors estrangers –francesos, danesos i russos– i espanyols. També hi ha afectats a Astúries, Sevilla i València. Alguns ja han posat denúncies davant la fiscalia o el jutjat.

Notícies relacionades

¿Qui es creu una rendibilitat del 60%?

Antoni Mas Samora: "Vostè no sap qui soc jo"

En la seva declaració Mas fa una especial menció als diners que va rebre d’inversors russos, que va conèixer a través d’un notari vinculat a un club de futbol català i del president d’una entitat relacionada amb aquest país. Un d’aquests empresaris, Valdímir S., va arribar a aportar dos milions a una societat inactiva de Mas (Medios de Comunicación ATA). El Madoff català va declarar davant els Mossos que desconeixia l’origen dels fons i que l’inversor rus li va manifestar que «eren legals». No obstant, precisa que Vladímir S. va rebre cinc milions en un compte i, com que «no pot justificar l’origen dels diners», va transferir aquesta quantitat a un altre compte.

Fonts pròximes a Mas afirmen que hi ha una gran confusió de conceptes i fets, que les sumes a què s’al·ludeix, disten molt, per no dir en la seva totalitat, de la realitat, i que Mas no s’ha quedat amb res.