Un fòrum empresarial ja alertava el 2011 sobre el 'Madoff català'

A Antoni Mas Samora, el promotor musical de Barcelona que amb les seves empreses de publicitat va construir una monumental estafa piramidal que ha defraudat 200 milions d’euros a unes 500 persones, el van calar de seguida els membres d’un fòrum empresarial ja el 2011. En el transcurs d’una conversa que continua oberta a la web de Rankia, tots van tenir clar que en les propostes que els oferia l’empresari hi havia gat amagat.

El fil l’iniciava un usuari que demanava informació sobre l’empresa: «ATA Producciones y Eventos Barcelona 2003, SL. CIF: B63077333». Afegia que per invertir en aquesta companyia oferien «una rendibilitat mensual del 5%». «¿Suggeriments o recomanacions?», demanava a la resta de membres de la comunitat virtual.

«¿Rendibilitat anual del 60%?», responia el primer participant en el fòrum –multiplicant el 5% mensual pels 12 mesos de l’any–, «molt factible, sí senyor», ironitzava. I s’acomiadava amb un avís sobre un negoci d’aquestes característiques: «Ni ensumar-ho». La següent resposta era més contundent, i davant una promesa de beneficis tan per sobre del mercat aconsellava sense més ni més a l’usuari que fugís. El tercer a opinar recordava el cas de Nueva Rumasa per subratllar que fins i tot aquesta empresa oferia un benefici menor que el tinglado de Mas.

El quart a sortir a la palestra al fòrum digital s’havia pres la molèstia d’examinar ATA Producciones y Eventos Barcelona 2003, SL, i explicava que era una empresa que es dedicava a «l’organització d’actes». «Seria interessant, només per curiositat, saber amb quins arguments pretenen donar una rendibilitat del 60% anual», deia el citat participant en el fòrum.

L’usuari que havia demanat assessorament agraïa els avisos i reconeixia que les promeses de Mas tenien una pinta «estranya». La ciberdiscussió seguia amb més usuaris que proposaven enllaços a un altre fil que prevenia sobre promeses de rendibilitat tan elevades o destacaven que l’empresa de Mas era «un xiringuito» amb un capital social de 3.000 euros i un màxim de «cinc» empleats.

L’últim a entrar en acció, al veure les dimensions de la companyia que assegurava als seus inversors uns beneficis del 60%, assegurava que el promotor català ni tan sols guardava «les aparences».

Notícies relacionades

Les cures primerenques, clau per posposar situacions de dependència

La denunciant de Dani Alves recorrerà l'absolució del futbolista per violació davant el Suprem

Hi havia acord entre tots els participants en el fet que absolutament ningú pot repartir aquests dividends. I, menys, una empresa tan petita dedicada a organitzar actes musicals. D’aquí ve la curiositat de conèixer «els arguments» que donava Mas per seduir els inversors. Tots ells ensumar de seguida l’enorme  pudor de frau que emanava d’aquella companyia.

I, no obstant, malgrat que les alarmes entre la majoria d’empresaris d’aquesta pàgina havien saltat, al final van acabar picant en l’estafa de Mas inversors de tots les mides.