La meitat dels nens superdotats pateixen assetjament al col·legi

Són nens que, des de petits, destaquen a classe per ser els que més pregunten a la mestra, perquè parlen amb un llenguatge més propi d'un adult o perquè acaben abans que ningú les tasques i, a sobre, les fan de manera impecable. Els superdotats, els alumnes diagnosticats com a alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, són un Pep Consciències incòmode en una aula escolar. "S'avorreixen i acaben molestant i, com més destaquen de la resta del grup, moltes vegades es converteixen en el blanc d'aquells mediocres que s'entretenen tiranitzant als altres", denuncia Javier Pérez, president de l'associació No a l'Assetjament Escolar (NACE), que aquesta setmana ha presentat un informe sobre la incidència del 'bullying' en aquests menors. La meitat dels alumnes superdotats de Catalunya han patit alguna vegada en la seva vida una situació d'assetjament escolar, recull l'estudi.

"No podem assegurar que els nens amb altes capacitats siguin el col·lectiu més castigat pel 'bullying', però sí que tenim la certesa que és un col·lectiu altament victimitzat", explica Josep Soler, autor d'aquest estudi, el primer que s'elabora a Espanya específicament centrat en aquesta realitat moltes vegades oculta en col·legis i instituts. 

NO DIAGNOSTICATS

Oculta per desconeguda. Si ja és difícil identificar un cas convencional de 'bullying', perquè les víctimes, superades pel que els està passant, callen per vergonya, en el cas dels superdotats s'hi suma el fet que són persones que moltes vegades no han sigut diagnosticades com a tals. "Probablement molts dels que estan tenint dificultats als centres educatius no estan sent atesos d'una forma individualitzada, ni tampoc les seves famílies reben suport de l'Administració o de les associacions que ajuden el col·lectiu", indica Soler. I es troben que no saben què fer.

"Només un 4% dels casos, és a dir, un de cada 25, és detectat per les mateixes escoles", assenyala l'autor, que aprofita l'ocasió per reclamar més formació per als mestres en aquesta matèria. No n'hi ha prou que es publiquin protocols i més protocols, "si després els professors no sabran com actuar en el dia a dia perquè no estan prou preparats per a això", lamenta Teo Jové, president de Fanjac, una fundació que presta suport i assessorament a nens i joves amb altes capacitats. 

Perquè encara que és cert que la gran majoria de les situacions d'assetjament que pateixen els nens superdotats o talentosos (aquells que destaquen en una àrea concreta, ja siguin les matemàtiques, les llengües o les arts) són de les que els experts denominen de gravetat moderada, que no arriben a afectar ni la conducta ni l'estat d'ànim de la víctima, també és cert que "si aquestes agressions de baixa intensitat es cronifiquen i es repeteixen durant molt temps s'acaben convertint en agressions greus", adverteix Soler.

IDEES SUÏCIDES I AUTOLESIONS

Notícies relacionades

"Amb 15 anys, jo era una persona completament trencada"

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

D'entre els casos analitzats en l'elaboració del seu estudi, titulat 'Bullying i altes capacitats', "entre un 8% i un 9% són casos extrems". "¿Això què significa? Doncs que el nen ha arribat a patir lesions físiques que han motivat una consulta mèdica; o que a causa de la por, l'estrès o l'ansietat causades pel maltractament no assisteix amb regularitat a les classes; o que ha manifestat idees suïcides, que s'ha autolesionat o ha patit seqüeles físiques o psíquiques que requereixen tractament mèdic o psicològic", detalla l'autor, que és professor de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

S'ha de tenir en compte, recorda Soler, que els superdotats són, en general, persones amb una sensibilitat més gran, "nens hiperresponsables, amb preocupacions elevades i amb conductes a vegades més rígides que les d'altres xavals, cosa que fa que emocionalment reaccionin de manera encara més acusada davant una situació d'assetjament", assenyala l'expert.