Setge sindical i polític a la gestió privada dels centres de menors tutelats

Sindicats i diputats del Parlament de Catalunya clamen contra el funcionament dels centres de menors tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). El sindicat UGT va donar ahir una severa reprensió a la DGAIA, que depèn de la Conselleria d’Afers Socials, «per la mala gestió d’entitats i fundacions purament mercantilistes». Del centenar de Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) de Catalunya, només el 10% són públics, la resta són privats o de gestió delegada (l’edifici és de l’Administració).

Aquestes crítiques se sumen a  les de  la Confederació General del Treball contra el responsable de la DGAIA, Ricard Calvo, per «adjudicar i afavorir» la fundació Plataforma Educativa, «en què havia tingut càrrecs», amb contractes per valor de 98 milions per gestionar centres els pròxims vuit anys. 

La UGT ha denunciat davant la Generalitat i el Síndic de Greuges que en alguns dels centres privats «mengen i sopen de càtering de baixa qualitat». El mateix passa amb la roba que, a vegades, «és de segona mà». A més, assenyala el sindicat, no es realitzen activitats extraescolars ni lúdiques si no són gratuïtes. I els xavals amb greus discapacitats físiques o psíquiques «no reben l’atenció individual que necessiten». CCOO afegeix una altra dada: «La DGAIA no exerceix un control exhaustiu sobre les empreses en les quals n’ha delegat la gestió. El director del centre sap el dia i l’hora en què passarà l’inspector».

PAGAMENT MENSUAL

Per tot plegat, el sindicat UGT ha exigit a la DGAIA que es marqui com a prioritat «el seguiment i la vigilància d’aquestes fundacions» i censura que la direcció general no actuï com a encarregada de «vetllar i protegir aquests nens en situació d’especial vulnerabilitat». Segons consta en un document amb membret de la Generalitat, aquesta abona entre 3.000 i 4.000 euros mensuals per xaval (entre 108 i 134 euros diaris), en funció del nombre de places del centre. En aquests espais viuen uns 3.000 xavals.

Una circular a la qual ha tingut accés aquest diari alerta que «no és possible rebre menjar o un altre material a través d’entitats benèfiques, ja que aquest aspecte queda cobert per l’Administració». No obstant, la UGT afirma haver constatat que, en ocasions, s’ha arribat «a utilitzar menjar de donacions del Banc dels Aliments o de la Creu Roja». 

Afers Socials recorda que als centres públics no es permet «el menjar de beneficència» i que cada centre té assignat un pressupost a l’hivern i a l’estiu per a roba. 

SENSE REPRESENTACIÓ SINDICAL

Antonio Gutiérrez, responsable d’Acció Social d’UGT de centres privats, critica el tipus de menjar, fins al punt que «educadors que atenen els xavals els diuen que mengin el que vulguin». Hi ha establiments que porten el càtering «divendres fins dilluns al migdia i s’ha de deixar aliments fora de la nevera per falta d’espai als frigorífics». Gutiérrez cita la fundació Idea, «que a més de les irregularitats denunciades en l’atenció infantil, incompleix el conveni laboral i impedeix la representació sindical». 

Rafi Redondo, coordinadora del sector d’intervenció Social de CCOO, reclama «transparència» en la gestió econòmica, en què i com es gasta els diners. A més reivindica que l’Administració «doti de més recursos els centres i no les empreses», i que els educadors socials tinguin protecció jurídica «per evitar que els acomiadin si denuncien irregularitats». 

Notícies relacionades

Polvorí als centres de menors tutelats per la Generalitat

Famílies trencades per la retirada de nens denuncien greus atropellaments del sistema

Tant les diputades Gemma Lienas, del grup Catalunya Sí que es Pot, com Gabriela Serra, de la CUP, critiquen el funcionament dels centres de menors de gestió privada i reconeixen les diferències que hi ha amb els públics. Per això reclamen que siguin de titularitat pública. Lienas censura que «s’incompleixin les ràtios d’educador per nen, cosa que impossibilita que es doni una bona atenció».

Serra es pregunta com pot la Generalitat «retirar els nens de la seva família i assumir-ne la tutela i quan la té deixar el nen en un centre de gestió privada on no estan garantides les normes d’acollida». La diputada de la CUP reclama que els centres siguin tan semblants com sigui possible a una llar «perquè als nens els has de donar alguna cosa millor que el que tenien a casa seva per justificar-ne la retirada, si no és millor no fer-ho. És inacceptable que un nen retirat dormi a terra perquè el centre no té més llits».