"Si no aconsegueixo un 10 sento que no trec el millor de mi"

Ivet Cano Boada sempre ha sigut una alumna 10. Aquesta, a més a més, ha sigut la nota que ha obtingut de mitjana en el batxillerat social que ha cursat aquest any a l’institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona. A l’examen de selectivitat s’hi ha quedat a les portes, a només dues dècimes de l’excel·lència màxima. Ella, la Mònica, la Maria i l’Anna han sigut les quatre dones que han obtingut la mateixa nota: un 9,8 en les proves d’accés a la universitat.

A la Ivet, la qualificació li ha obert de bat a bat a Barcelona les portes de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. La Sònia, la mare, es desfeia en elogis per la seva única filla mentre esperava que arribés a casa, a Girona, després de les múltiples entrevistes que va concedir per explicar l’èxit acadèmic. «És molt llesta, però també molt treballadora. Els professors em diuen que és una noia 10 en aplicació i com a persona», explica la mare, que li regalarà un viatge com a premi.

CULTURA COREANA

La Ivet es defineix a si mateixa com a «molt perfeccionista». «Si no aconsegueixo un 10, sento que no trec el millor de mi», diu. Reconeix que mai a casa seva ha sentit la lletania de «¡ves cap al quarto a estudiar!». Més aviat tot al contrari. «La meva mare sempre m’ha dit: ‘Relaxa’t, si no acabes avui ho fas demà’».

Notícies relacionades

Quatre noies empaten en la millor nota de la selectivitat a Catalunya, un 9,8

"Més que estudiar, el més important és entendre per poder explicar"

Aquesta adolescent és una llumenera per als idiomes. A més de parlar castellà, català i anglès, ara està estudiant alemany i ho està provant amb el coreà. 

Va començar a interessar-se per aquesta llengua perquè té una grafia diferent. «L’estic estudiant per internet», aclareix. Una amiga la va aficionar a la música del país i, a partir d’aquí, va començar a introduir-se per les tortuositats d’aquesta cultura. «M’agradaria molt anar a Corea», apunta. Li agrada la lectura, tocar la guitarra i passar l’estona amb els seus «nebots petits».