Alemanya, un referent de les energies renovables

El canvi climàtic és «un invent de la Xina» per debilitar la producció econòmica dels Estats Units, una «conspiració» dels progressistes per imposar impostos als ciutadans i una «farsa» destapada cada vegada que neva. Afirmacions d’aquest calibre s’haurien cobrat molt cares en un període electoral a Alemanya, però a l’altre costat de l’Atlàntic no van ser suficients per impedir que un negacionista com Donald Trump assumís la presidència. Al juny el magnat immobiliari va anunciar, amb ironia i des del verd jardí de la Casa Blanca, que la potència més contaminant de la història deixava l’Acord de París, el pacte més important contra el canvi climàtic.

El pas enrere de Trump va ser un altre duríssim revés per als seus aliats europeus però especialment per a Alemanya, convertit en el principal emblema occidental de la transició cap a un model energètic verd. Ferida per la retirada del seu aliat, Berlín es va afanyar a assegurar juntament amb París i Roma que no es renegociaria l’històric acord a fi d’ acontentar els Estats Units. Així, una Merkel «decebuda» amb el seu aliat tornava a posar el peu davant les aspiracions de Trump de buscar pactes amb noves condicions, assegurant que l’acord climàtic és «irreversible».

Després del revés de Trump, molts ulls es van centrar en Berlín, no només pel seu creixent lideratge internacional sinó pel seu indispensable paper com a potència europea en l’anomenada transició verda cap a un ús complet d’energies renovables. En sintonia amb els països nòrdics de tradició socialdemòcrata, Alemanya ha optat per incentivar la producció neta. Així, ha aconseguit que actualment fins al 32% de la seva electricitat tingui com a origen l’energia eòlica o solar, unes xifres que doblen les dels EUA i que la situen com a líder verda entre les grans nacions industrials. Això ha portat que en dies concrets es batin rècords i el país pugui proveir-se només de fonts netes.

Alemanya no s’ha amagat i, davant les peticions científiques de rebaixar les emissions de carboni, s’ha marcat objectius estrictes que fixen una retallada del 40% per al 2020 en comparació amb el nivell del 1990 i de fins a un 80% per al 2050.

Malgrat això, hi ha moltes ombres. La falta de reducció d’aquests gasos des del 2009 fa que l’objectiu pugui no assolir-se. Alemanya, únic país de la UE entre les 10 potències més contaminants del planeta, segueix explotant fonts altament tòxiques com el carbó i presenta «una de les pitjors evolucions en emissions de la UE en els últims cinc anys», denuncia l’estudi Climate Change Performance Index.

«Les emissions de carboni han crescut perquè la cancellera Angela Merkel no ha tingut la voluntat de dir no a les empreses de combustibles fòssils, que segueixen extraient i exportant el lignit, el més contaminant dels carbons», lamenta la periodista i activista Naomi Klein, autora del llibre Això ho canvia tot: el capitalisme contra el clima. Merkel ha sigut incapaç de multar les poderoses automobilístiques, pilar de la seva economia exportadora, per l’escàndol de la manipulació mediambiental.

L’ecologisme més fort

Aquesta conscienciació política és inherent a una forta pressió ciutadana que, segons Klein, es tradueix en el moviment ambientalista més fort del món. El 93% dels alemanys són partidaris de l’adhesió a l’Acord de París, el 82% diu que està disposat a pagar més per productes ecològics i el 73% a fer el mateix per una electricitat que tingui un origen sostenible.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Conscient d’això, la revolució verda alemanya ha apoderat els ciutadans, promovent la descentralització de la producció d’energies netes perquè floreixin més de 900 cooperatives públiques locals –que representen la meitat de les renovables del país– que reinverteixin els diners obtinguts a combatre problemes de la gent del carrer com la desigualtat.

La insistència dels partits de l’oposició i la força ciutadana van portar a un curiós cas a l’aconseguir que, després de l’accident del 2011 a la nuclear de Fukushima, al Japó, Merkel robés estratègicament la principal reclamació dels verds a l’anunciar el tancament de totes les plantes nuclears del país per al 2022.