Batalla pels pisos turístics a Madrid: assetjament al quilòmetre zero

A Madrid, la batalla de la vivenda de lloguer turística s’entaula a les associacions de veïns de districte Centro i entre l’ajuntament i el Govern autonòmic. No hi ha pancartes als balcons, però sí que hi ha mobilització dels barris afectats per aquest nou fenomen que no aconsegueix conciliar els interessos dels que volen treure més rendibilitat al seu patrimoni, dels hotelers, que veuen una seriosa competència, dels veïns que viuen en règim de lloguer, amenaçats per l’expulsió, i els que són propietaris i observen la degradació del seu barri i la pèrdua d’identitat.

El focus del problema se situa als barris de Sol, Chueca, Lavapiés, Justicia i Malasaña, que tenen el 60% de l’oferta. No és la primera vegada que pateixen la pressió econòmica però fins ara havia sigut en forma de comerç i renovació del veïnat, que ja van portar pujades de preus. Però mai com ara el negoci ha mostrat la seva pitjor cara de la mà de l’allau de turistes i de noves formes de viatjar a través de les plataformes d’internet. Aquestes, com Airbnb o HomeAway, actuen com a intermediaris entre el client i el propietari, que en molts casos no són particulars, sinó fons d’inversió que creen empreses per gestionar un patrimoni de vivendes turístiques o grups hotelers amb el mateix objectiu ,per evitar la competència i diversificar el negoci.

PUJADA DE PREUS 

Un estudi fet per a l’Ajuntament de Madrid el maig passat xifrava en 6.193 els allotjaments (vivendes i habitacions) d’ús turístic gestionats per la plataforma Airbnb, la de més presència al mercat. Si se sumen les que intermedien altres plataformes, la xifra puja fins a 9.723, de les quals el 83,5% (8.120) són vivendes completes. Un mateix pis pot estar anunciat en una o diverses plataformes, i per això la xifra amb la qual treballa la corporació local està entre totes dues.

Això ha influït en l’augment dels preus del lloguer i en la caiguda de l’oferta per a particulars. Qui hagi buscat pis en els últims mesos a Madrid deu haver topat amb el fet que cada dia hi ha com a mínim una vintena de persones que han contactat amb el mateix propietari interessats en la mateixa vivenda.

L’any passat, el lloguer de pisos a Madrid va pujar el 15,6%, segons el portal Idealista.com, molt per damunt del cost de la vida de l’últim lustre, que en el millor dels casos va arribar al 2% l’any passat, i dels sous,  congelats, si no retallats.

Hi ha influït també que el Govern hagi retallat la durada màxima dels contractes de lloguer de cinc a tres anys. En un període més curt de temps es renegocia a l’alça el lloguer, com denuncia José, del Sindicat d’Inquilins, associació que va néixer l’any passat a Madrid i que defensa els drets dels inquilins. Des d’aquesta organització es té clar que la pujada del preu dels lloguers no es deu només a aquest nou fenomen de vivendes d’ús turístic, sinó que «emmascara» un altre problema vinculat a l’economia en general.

«La rendibilitat dels productes financers va caure en picat per la crisi i ara no n’hi ha cap que satisfaci les ànsies de guanyar diners. És en aquest punt quan apareixen aquest tipus de vivendes com el far de la rendibilitat, de fins al 15%», assegura José. A més a més també hi ha la batalla política entre el Govern de la Comunitat de Madrid, que té les competències, i l’ajuntament de la ciutat, que té la capacitat de sancionar i rep les queixes veïnals.

Fa dues setmanes que la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, va anunciar un decret per regular aquesta activitat. Encara no està vigent, sinó en fase de consulta pública, i com a novetat deixa en mans de les comunitats de veïns (propietaris) la possibilitat de vetar l’existència d’una vivenda turística. A més a més, també exigeix un certificat d’idoneïtat amb requisits que assegurin la seguretat i comoditat de la vivenda.

DECRET INSUFICIENT

«No soluciona el problema», diu a aquest diari José Manuel Calvo, regidor d’Urbanisme i Vivenda. «L’Administració deixa les seves competències i trasllada el problema als particulars», afegeix. També considera que rebaixa les exigències sobre idoneïtat de les vivendes, que delega les sancions en la llei d’ordenació del turisme i que no té inspectors per controlar el compliment.

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

«Donem suport a l’economia col·laborativa –assenyala Calvo–, però no és raonable que empreses o particulars se saltin les normes i la fiscalitat que ha de complir un hotel». L’ajuntament intenta que el centre «no es converteixi en un hotel o que hi hagi barris fantasmes» que només visiten els turistes. Per aquest motiu, busca acords amb les plataformes digitals en tres punts: garantir (a través del padró) que el titular de la vivenda sigui resident habitual a la ciutat, limitar el temps per a l’anunci en les plataformes (60 o 90 dies màxim) i una quota (Calvo no la vol anomenar taxa) que podria ser d’un euro per nit per pagar el sobrecost dels serveis.

A Madrid «encara  no hem arribat a la situació d’expulsar els veïns», afirma Calvo en referència al cas de Barcelona, però el problema s’està agreujant perquè estan augmentant els lloguers. El regidor, igual que José, no ho atribueix a la turistificació, sinó al fet que els bancs no donen crèdits i la gent opta més pel lloguer.