"Si no fos pels avis..."

Té 70 anys i té cura de les seves tres netes petites i de la seva mare (besàvia de les nenes) malalta d’Alzheimer. Carmen Bailón és un bon exemple del paper que els avis tenen en la societat. Sense ells, la conciliació laboral per a moltes parelles seria impossible, igual que mantenir-se durant la crisi econòmica. Ahir es va celebrar el Dia dels Avis, que rendeix homenatge a les persones grans en general.

    

«A la meva neta petita de 3 anys la cuido cada dia des de les 8 del matí fins a les sis de la tarda. Les altres dues, de 7, venen dies esporàdics a casa perquè tenen activitats extraescolars. I a la meva mare, que té 95 anys, se li ha de fer tot», explica Bailón, que és àvia i cuidadora les 24 hores del dia.

  

 Els més grans de 65 anys s’han convertit en el motor de la recuperació del consum a Catalunya, segons l’estudi Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari, presentat la setmana passada. Els grans han incrementat la despesa el 36,9% des del 2008, enfront de la caiguda de la resta de llars en altres franges d’edat. Això demostra la solidaritat econòmica intrafamiliar i l’efecte de l’estabilitat d’ingressos dels pensionistes en uns anys de forta crisi.

TEMPS MOLT DOLENTS

Candelaria García (72 anys) i Manuel Tineo (77) tenen quatre nets. «Tenir cura dels nets és la nostra devoció», afirma García. Aquest matrimoni contribueix en el 40% de l’economia familiar dels seus dos fills. «Han vingut temps molt dolents i, si nosaltres no haguéssim ajudat, haurien perdut el pis», afegeix.

  

 «La meva dona i jo cuidem quatre nens: dos són els nostres nets i els altres dos són fills d’una amiga del nostre fill. Però és com si tinguéssim quatre nets», explica Ismael Monfort, de 61 anys. «Donades les condicions laborals i la conciliació, si no fos pels avis els nens anirien de guarderia en guarderia».

  

 «Ara es recorre molt més als avis que abans. En els nostres temps, el sou de la meva dona se n’anava íntegrament a pagar cangurs», afegeix Monfort. Però aquesta és una cosa que moltes llars no es poden permetre.

    

«Si no fos pels avis, o el pare o la mare no podria treballar», certifica Amalia Monteagudo, de 69 anys i amb quatre nets. «Els cuido des que van néixer».

    

«Si els avis féssim vaga, el país es pararia», diu Josep Atienza. Té 66 anys i tres nets. Durant el curs, ell i la seva dona els porten a l’escola i els petits dinen a casa seva. «Em llevo més d’hora ara que quan treballava».

Notícies relacionades

Les entitats socials superen per primera vegada els dos milions d’atesos i aporten un 2% al PIB català

Sis mossos ferits per cops amb pals i llançament d’objectes després d’una baralla multitudinària al barri de la Mariola de Lleida

  

 Però les persones grans no sempre estan prou valorades. Amics de la Gent Gran revela que a Catalunya més de 300.000 persones grans viuen soles. Per a la majoria de la societat són invisibles. La desaparició d’un ésser estimat, una malaltia o la pèrdua de mobilitat són les causes que els aboquen a una soledat no desitjada.