La salut mental, clau en la reinserció

Mohamed té 36 anys i en fa dos i mig que està internat al centre penitenciari Brians 1 (Sant Esteve de Sesrovires). Concretament, al mòdul 1, dedicat a persones vulnerables. «Ara estic bastant estable gràcies a la medicació, però abans sentia veus, sorolls, les 24 hores del dia», relata.

El jutge va estimar que Mohamed, pels seus problemes psiquiàtrics, era inimputable al no ser conscient dels seus actes. En aquest mòdul de Brians 1 n’hi ha molts altres en aquesta situació. «Aquí els tractem com a malalts i no com a delinqüents. El perfil d’aquest mòdul són interns amb patologia dual, és a dir, es barreja el consum de tòxics amb el trastorn psiquiàtric», explica Susanna Solé, coordinadora dels programes de toxicomania i persones vulnerables d’aquesta presó.

Mohamed manté la seva rutina diària. «Treballo cada dia fent peces de cotxe i practico esport. Soc vegetarià. Aquí m’hi sento integrat», prossegueix mentre mostra com un paquet de sis ampolles d’un litre d’aigua li serveix de pesa per exercitar els bíceps a la seva cel·la.

El mòdul 1 d’aquest centre penitenciari existeix des de fa 10 anys i és el resultat de la cooperació entre les conselleries de Justícia i Salut per crear espais de treball conjunt. «En aquest mòdul els donem una atenció que no tenen a la presó normal. És una manera d’humanitzar el sistema penitenciari», explica Solé.

«No s’ha d’oblidar que a les presons entra aquesta part de la societat amb menys recursos i més vulnerable», afegeix. L’èxit de la posterior reinserció social passa pel tractament de problemes mentals com el de Mohamed.

Salut mental 

Els problemes de salut mental afecten la meitat dels interns dels centres penitenciaris de Catalunya. Són normalment homes d’entre 30 i 40 anys, amb trastorns d’ansietat, de personalitat, depressions i esquizofrènia. El 50% dels trastorns estan relacionats amb l’abús de drogues.

Els casos més greus afecten el 2% i requereixen hospitalització dels afectats. Quan passa això, ingressen a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP), ubicada al recinte de Brians 1.

Per tot pelgat, el Govern va anunciar ahir que contractarà un centenar de professionals sanitaris a les presons a partir d’aquesta tardor, cosa que suposarà un increment del 60% de la plantilla dedicada a la salut mental.

D’aquesta manera, tots els centres disposaran d’un equip de salut mental permanent, que s’incorporarà als serveis mèdics de cadascuna de les presons. Aquestes, a més dels psiquiatres amb els quals ja compten, disposaran per primera vegada de psicòlegs clínics, infermers especialitzats en salut mental i terapeutes ocupacionals.

Aquest augment de recursos possibilitarà la creació d’una nova figura, el gestor de casos en la comunitat, que vetllarà, durant el procés de reinserció social, perquè l’intern continuï el seu tractament fora de la presó. Segons el conseller de Justícia, Carles Mundó, «el sistema penitenciari és, cada vegada més, una eina per al tractament».

Unitat psiquiàtrica

Isma, de 23 anys, està ingressat a la UHPP de Brians 1 des del 2014. «Abans era molt nerviós, però n’he après molt de tot això. Soc més conscient  que no puc consumir [tòxics] i  que el món té regles», diu.

La UHPP és, jurídicament, un hospital i no una presó. Funciona les 24 hores i té una unitat de malalts aguts, de subaguts i de rehabilitació. «L’assistència a fora és pitjor: no és grat atendre malalts que estan emmanillats per dos mossos», explica Álvaro Muro, psiquiatre i coordinador d’aquesta unitat psiquiàtrica.

Notícies relacionades

Una neuropròtesi pot llegir el pensament i traduir-lo oralment "quasi a temps real"

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

«El perfil del pacient de la UHPP és complex. A la malaltia mental s’hi suma el consum de tòxics. Aquest còctel, i no la malaltia mental per si mateixa, fa que el risc de delicte o de reincidència sigui més gran», continua Muro, que afegeix que aquests són pacients que «ningú vol fora de presó».

Sortir del pou és difícil, però no impossible. Isma, per exemple, té plans de futur. El gener de l’any que ve sortirà de la UHPP de Brians 1 i preveu cursar estudis d’ESO. «M’agradaria treballar pintant exteriors», conclou.