El Govern tanca Garoña per la pressió de l'oposició i les empreses

Cinc anys després que deixés d’operar, el Govern ha decidit contra la seva voluntat tancar definitivament la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos). Així ho va anunciar ahir el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, que va responsabilitzar de la decisió l’oposició i les empreses que gestionaven la planta (Iberdrola i Endesa). «Això no és el que passarà amb la resta del parc nuclear. El Govern es posiciona a favor de mantenir-lo», va advertir.

Nadal va lamentar l’absència del «debat assossegat» que va demanar l’Executiu sobre el futur de la central. També va criticar que els grups parlamentaris haguessin presentat una bateria de propostes per tancar-la i que l’hagin utilitzat com un «símbol polític» amb «posicionaments per endavant» que no buscaven l’«interès» general en política energètica. «Qualsevol central necessita certesa a llarg termini per amortitzar les inversions. Certesa econòmica, però també social i política», va argumentar.

Les firmes gestores també es van emportar una tocada de crostó : «Les empreses han volgut utilitzar la central com a element de pressió de la política energètica». Nadal va recordar que les dues companyies van parar la planta unilateralment el 2012 (van ser multades amb 18 milions) i en van demanar el tancament; el 2014 van canviar d’opinió i van sol·licitar la seva reobertura fins al 2031 (fins als 60 anys d’activitat); i el març del 2017, Iberdrola va tornar a demanar-ne la clausura mentre que Endesa es va posicionar a favor de mantenir-la. Tot plegat, segons va apuntar Nadal, amb l’objectiu que l’Executiu rebaixés o eliminés l’impost nuclear, o els donés una compensació, cosa que no han aconseguit.

Cas singular

Nadal, en qualsevol cas, va voler rebaixar la rellevància del tancament de Garoña, la tercera nuclear que es clausura a Espanya després de Vandellòs I el 1989 (l’empresa va desistir de fer les fortes inversions en seguretat per reactivar-la decretades després d’un incendi) i la de Zorita (Guadalajara) el 2006 (va deixar de ser rendible i no es va allargar la seva vida útil). El ministre va argumentar que la central burgalesa és un «cas molt singular» perquè és «relativament petita» (460 megawatts de potència instal·lada, enfront dels 1.200 d’Almaraz, Càceres; la pròxima sobre la qual s’haurà de decidir, el 2020). El tancament de Garoña, va afegir, no encarirà l’electricitat.

Va advertir, en canvi, que eliminar la resta de nuclears elevaria el preu majorista de la llum en més d’un 25%, de manera que el Govern lluitarà per mantenir-les obertes perquè és la millor manera de «produir electricitat a baix cost i sense emissions, sempre que es garanteixi la seguretat». Per a això, utilitzarà «armes» jurídiques que en aquest cas no ha pogut utilitzar (el Pla Integral d’Energia i Clima, pendent d’elaboració) per superar la pressió política i empresarial. A més a més, el ministre va suggerir que els grups parlamentaris de l’oposició «no han tingut un posicionament tan clar» respecte a la resta de nuclears.

PSOE, Podem, Ciutadans, Govern basc i els ecologistes van acollir ahir la decisió com una victòria, mentre que Castella i Lleó i els municipis amb nuclears la van lamentar. Iberdrola la va considerar una mesura «coherent», ja que Garoña «tot i ser segura des del punt de vista tècnic, era econòmicament inviable». I Endesa va destacar que la mesura no suposa un «precedent o cap referència» per a la resta de nuclears.

Després de Fukushima

Notícies relacionades

El CSN aprova que la nuclear de Garoña operi fins als 60 anys

El clima i el gènere

Garoña és la nuclear més antiga del parc atòmic espanyol (va començar a operar el 1971). El 2009 es va acabar el seu cicle d’activitat i, «en una decisió relativament sorprenent» per a Nadal, el Govern de Rodríguez Zapatero va decidir primer tancar la central i després va allargar la seva vida fins al 2013 amb el compromís que no es prorrogaria més.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va avalar el febrer d’aquest any la seva reobertura, condicionada a una important inversió en seguretat (entre 150 i 200 milions d’euros) per solucionar punts febles revelats per la catàstrofe de Fukushima. Després d’aquell informe, Nadal va anunciar que l’Executiu es prenia sis mesos per decidir i escoltar les parts (va rebre 17 al·legacions, totes contràries menys les de Castella i Lleó i els municipis de la zona). Ahir, en ple inici de les vacances, en va anunciar el tancament una setmana abans que s’esgotés el termini.