Cap universitat espanyola entre les 200 primeres del 'Rànquing de Xangai'

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB) i la de Granada són algunes de les universitats estatals que apareixen en l'última edició del conegut com a 'Rànquing de Xangai', una de les classificacions acadèmiques més reconegudes a nivell mundial, acabada d'actualitzar per la Universitat Jiao Tong d'aquesta ciutat xinesa. Encara que cap d'elles apareix abans de la posició 200 de la llista. 

Els primers llocs

Els cinc primers llocs entre les 500 universitats més ben considerades estan copats per les institucions acadèmiques de Harvard, Standford, Cambridge, Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Califòrnia-Berkeley. I entre les cent primeres del rànquing n'hi ha 48 dels Estats Units i entre totes aquestes, les 500, 135. De la Xina n' hi ha 57 del rànquing i 38 del Regne Unit.

La classificació té en compte paràmetres de qualitat com nombre de publicacions en revistes internacionals de prestigi reconegut (amb especial atenció a revistes com 'Science' o 'Nature') i el nombre de cites dels treballs dels seus investigadors. També considera el nombre de premis Nobel o medalles Fields (de Matemàtiques) que imparteixen classe a les seves aules o hi han estudiat.

Les universitats estatals

El rànquing concreta la posició en la llista de les universitats des de la primera fins a la número 100. A partir d'aquesta xifra, la resta van en grups de 50 en 50 (des de la 101 fins a la 200) i de 100 en 100 (des de la 201 fins a la 500), seguint un ordre alfabètic i sense tenir en compte criteris de puntuació. Les primeres tres espanyoles apareixen en la franja de la 201 a la 300 i són la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB) i la de Granada.

Notícies relacionades

El primer any d’implantació del ‘model Barnahus’ gairebé triplica la detecció de maltractament sexual infantil a Catalunya

Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres

Entre els llocs 301 i 400 n' hi ha quatre més: l'Autònoma de Barcelona, l'Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid i la de Santiago de Compostel·la. Ja en la franja de la 401 a la 500, hi ha la Universitat Politècnica de València, la Jaume I, la del País Basc i la de València. 

El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, apunta que els resultats de la UB i de la resta de centres estatals són "positius", tenint en compte la conjuntura en què desenvolupen les universitats la seva activitat, marcada per "un infrafinançament notori, la impossibilitat d'executar polítiques de professorat que estabilitzin i renovin les plantilles i una insuficient aposta pel sistema d'educació superior". "Sense inversió i sense confiança en les nostres universitats, no podrem millorar aquests resultats. Els efectes de la crisi econòmica i dels retallades en educació s'han fet evidents", ha assegurat el rector.