Entitats pro drets humans denuncien amenaces a una activista

63 entitats que treballen sobre drets humans i immigració han fet públic un manifest de suport a l'activista Helena Maleno Garzón, que ha denunciat amenaces de mort telefòniques i a través de xarxes socials. La col·laboradora de l'oenagé Caminant Fronteres atribueix els intents d'intimidar-la a les seves denúncies sobre l'actuació policial a Ceuta.

Maleno Garzón va qüestionar a la televisió la versió policial sobre les lesions d'un agent per la suposada violència d'immigrants que intentaven entrar a Espanya i va afirmar que "el policia es va lesionar al rebre a puntades de peus migrants que estaven en territori de l'Estat espanyol”.

Caminant Fronteres denuncia que a partir d'aquesta entrevista es va orquestrar una campanya a Twitter contra Maleno "en què s'assenyalava i criminalitzava davant la policia la nostra companya". Per l'oenagé, les amenaces passen "des de fa anys i s'han agreujat en les últimes setmanes".  

Respondemos a las amenazas con un comunicado junto a ➕ de 60 entidades sociales. Importante #DefenderAQuienDefiende https://t.co/10ydIKXkeg pic.twitter.com/IvKOLWzMSR

— Helena Maleno Garzón (@HelenaMaleno) 16 de agosto de 2017

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L'activista denuncia haver rebut amenaces "instant fins i tot a la violació sexual com una forma de silenciar-la a la vegada que es feien referències a la seva vida personal. Les amenaces per Twitter han anat més enllà i han derivat en trucades telefòniques al seu mòbil personal on es repetien constantment els mateixos insults que es llegien a les xarxes socials". Fins i tot ha rebut una amenaça de mort per missatge privat acompanyada d'una fotografia d'una pistola i una bala en què es podia llegir: “Li suggereixo el silenci o morirà. Està incomodant les autoritats”, segons ha mostrat ella mateixa al seu perfil de Twitter.

Maleno assegura que ha denunciat la situació i Caminant Fronteres afirma que les pressions a les oenagés que treballen a la frontera sud "són una vella pràctica política que companys com Moha Gerehou de SOS Racisme, les companyes d'Harraga (María Antúnez, Rosa García, Nora Driss i Sara Olcina) o José Palazón, de Prodein, també han patit, entre altres".