CONSTERNACIÓ A MRIRT

El poble natal de Younes Abouyaaqoub diu que la seva radicalització es va gestar a Espanya

Mrirt i tota la seva regió, de cultura berber, són coneguts com "la fortalesa de l'ateisme" i és famosa per la seva tolerància religiosa

L'àvia dels Abouyaaqoub: "Els meus nets són bones persones, els ha passat alguna cosa estranya"

A Mrirt, el poble natal dels germans Abouyaqoub i els Hychami, afirmen que la seva radicalització es va gestar a Espanya.  / EFE VÍDEO

4
Es llegeix en minuts
Javier Otazu i Fátima Zohra Bouaziz (EFE) / Mrirt

Mrirt, el poble natal dels germans Abouyaaqoub -Younes, identificat com l'autor de l'atemptat de Barcelona, i Houssaine, abatut pels Mossos a Cambrils-- i els Hychami --Mohamed i Omar, els dos morts a Cambrils-, quatre dels integrants de la cèl·lula terrorista que dijous va atemptar a Catalunya, els seus familiars, els seus amics i tots els que els coneixen estan d'acord: eren nois "normals" i la seva radicalització es va gestar a Espanya.

Al Marroc, Mrirt i tota la seva regió veïna, de cultura berber, es coneixen com "la fortalesa de l'ateisme", i són famoses per la seva tolerància religiosa i moral. Per això, ha sorprès més que enlloc que quatre nois del poble hagin comès en nom de l'Estat Islàmic la matança de Barcelona.

Des de divendres passat, ningú parla d'una altra cosa a Mrirt, i més tenint en compte que hi ha milers d'emigrants del poble establerts a Espanya des de fa dècades, des d'Almeria fins a Girona, passant per Múrcia.

Al barri de Tahayauit encara hi viuen els avis de Younes Abouyaaqoub, de 22 anys. L'àvia, Cherifa Hicham, asseguda en un sofà amb una calor sufocant, rep un periodista rere un altre, però confessa que no entén res. "Els meus nets són bones persones, com qualsevol noi de la seva edat, els ha passat alguna cosa estranya, gent rara que ha entrat en contacte amb ells", reflexiona, abans de recordar que va ser al març l'última vegada que va veure Younes, quan la va visitar "només durant dos dies" i va arribar en una gran moto.

Un veí assegura que amb aquesta moto va viatjar fins a Aghbala (uns 70 quilòmetres al sud) a reunir-se amb els germans Oukabir, també de la mateixa cèl·lula terrorista que es va gestar al municipi de Ripoll.

Desesperació del pare

L'àvia afirma que el pare dels dos nois, Omar Abouyaaqoub, un home que va emigrar a Espanya el 1998 per fer quatre anys després la reagrupació familiar i endur-se els seus fills encara petits, l'ha trucat desesperat des de Ripoll: "Se sent totalment perdut, ja no sap què fer a Espanya".

Són diversos els emigrants que van tractar Omar a Espanya i el defineixen com "un home obert i que bevia vi", una cosa impensable en l'islam; les mateixes paraules que repeteixen els que també van conèixer Ghazi, el pare dels germans Hychami.

"Si és veritat que són culpables, els repudiem i que facin amb ells el que vulguin. ¡Com si els volen matar!", exclama una tia dels Abouyaaqoub

No obstant, Hassan Sbai, avui advocat a Mrirt i que va residir a Ripoll entre el 2005 i el 2007, té una altra tesi. Ell va exercir a la localitat catalana com a carnisser en l'únic establiment halal del poble, i això li va permetre conèixer pràcticament tota la comunitat marroquina.

"La majoria d'emigrants que arriben són analfabets o molt incultes, tenen molt difícil la integració, i miren d'inculcar als seus fills la seva identitat amb missatges com 'sou diferents, no sou com ells', cosa que al final els fa replegar-se i ser receptius a missatges extremistes", va dir a Efe.

A més -reflexiona-, hi ha el problema dels imams: "¿Per què Espanya no elegeix els imams entre gent formada i tolerant, i en comptes d'això permet que els fidels amb els seus diners paguin qualsevol xarlatà que diu conèixer el Alcorà?", afegeix Sbai en al·lusió a l'imam de Ripoll, possible líder de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils.

Mesquites sense control

Udri Mazig, un sindicalista i estudiós del fenomen de l'emigració a Mrirt, establert a Espanya des de fa 18 anys, incideix en el mateix problema: "Les mesquites a Espanya són més radicals que al Marroc perquè no tenen control, com passa al país magribí, i gairebé qualsevol pot erigir-se en imam".

A casa dels Abouyaaqoub no caben tantes disquisicions, però el dolor per les notícies arribades des d'Espanya (un net fugit i un altre abatut a Cambrils) és molt profund, i tot i així el dolor no impedeix la ràbia a la tia dels nois, Fàtima, per deixar anar: "Si és veritat que són culpables, els repudiem i que facin amb ells el que vulguin. ¡com si els maten!", exclama.

Entre els emigrants espanyols de Mrirt, que aquest agost omplen els cafès, regna la preocupació per les conseqüències que sobre ells tindrà l'atemptat en forma de racisme o estigmatització.

Notícies relacionades

Hussein, un dels més veterans (19 anys a Espanya), que divendres passat al matí, encara ignorant què havia passat, va anar a una oficina oficial per registrar una "Associació d'Emigrants de Mrirt a Espanya", i el caïd se'l va mirar espantat: "¿Potser no saps què ha passat? Ja et pots oblidar de l'assumpte".

Aquell mateix dia, quan es traslladava a la veïna Meknès per negocis, la Gendarmeria marroquina va veure el seu cotxe amb matrícula espanyola, el va fer aturar i el va cosir a preguntes. L'estigmatització ha començat a la seva pròpia casa.