Els juristes demanen primar el menor per evitar més 'casos Juana Rivas'

L’endemà d’entregar-se i d’aconseguir una victòria simbòlica, que un jutge la deixés en llibertat després d’haver-se amagat durant gairebé un mes amb els seus fills per evitar que aquests siguin entregats al seu pare, condemnat per maltractament, Juana Rivas va passar ahir un dia «feliç» i en companyia dels seus nens, segons el seu entorn, però sense desvelar-ne el parador. Encara té por davant una dura batalla legal per la custòdia amb la seva exparella, l’italià Francesco Arcuri. La fiscalia encara no ha decidit si recorrerà la seva posada en llibertat i continua sent investigada per sostracció de menors i desobediència. El seu cas va per llarg, auguren els experts, però almenys està servint perquè es posi el focus en si la legislació i els tribunals espanyols protegeixen adequadament els menors.

El cas de Rivas depèn també de la justícia italiana, que va atorgar la custòdia provisional al pare –cosa que n’explica la complexitat–, però a Espanya també hi ha desenes de situacions en què els jutges permeten que els fills segueixin en contacte amb progenitors condemnats en ferm per violència masclista, sota la màxima que un maltractador no té per què ser un mal pare. Els col·lectius feministes fa anys que critiquen aquesta situació, que pot posar en risc el menor, i sovint és usada pels condemnats per seguir intentant fer mal a les seves exparelles. Per això, davant el clam col·lectiu, la legislació es va reforçar el 2015 de forma que es va reconèixer els menors com a víctimes directes de la violència i, per tant, sobre el paper, se’ls ha de protegir igual que les dones que pateixen els atacs i vexacions.

«Arbitri judicial»

Però en la pràctica l’aplicació de la llei depèn de l’«arbitri judicial», segons alerta la presidenta de la Fundació Mujeres, Marisa Soleto, i els magistrats, en molts casos, no consideren que la violència masclista perjudiqui la relació paternofilial i per això permeten el contacte entre fills i pares. A més, la seva organització ha detectat que, en ocasions, «problemes procedimentals» prevalen davant l’interès superior de protegir el nen; com en el cas de Rivas, a qui el Tribunal Constitucional va rebutjar emparar i suspendre l’entrega per qüestions de forma en la demanda interposada.

Per tot això, Soleto considera que és el moment que la justícia «reflexioni sobre si fa falta realitzar modificacions procedimentals» perquè sempre i en tots els casos prevalgui l’interès del menor. «El cas Rivas és una oportunitat de mesurar si els tribunals són fidels a la literalitat de la llei», afegeix.

Garantir la protecció

En aquesta línia, l’Associació de Dones Jutges d’Espanya (AMJE) va demanar disposicions específiques que garanteixin la protecció del menor i va alertar, en un comunicat, que és de «capital importància la utilització de la perspectiva de gènere com a element transversal inspirador i informador tant de les normes jurídiques com de la seva interpretació i aplicació».

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

L’associació de dones juristes Themis comparteix que la legislació és correcta, però opina que s’ha d’introduir millores en la formació dels jutges o de les unitats psicosocials que s’encarreguen d’emetre una avaluació sobre les custòdies perquè sempre hi hagi membres amb preparació específica en violència masclista. La seva presidenta, Amalia Fernández, denuncia que en molts casos es dictamina que els menors menteixen o estan manipulats per la mare quan relaten els maltractaments, i aleshores no es tenen en compte els seus testimonis.

En el costat oposat, associacions en defensa de la custòdia compartida van considerar ahir que Rivas ha «segrestat» els seus fills i van recordar que fins a tres jutges han considerat Arcuri «apte» i «bona persona» per cuidar els seus descendents. L’associació contra la sostracció internacional de menors va alertar que aquest cas pot establir un «perillós precedent». H