VIOLÈNCIA MASCLISTA

Juana Rivas es rendeix i entrega els seus fills a la Guàrdia Civil

La mare s'avança a l'ordre del jutge, que demanava que els restituís al seu pare a les 17.00 hores en un punt de trobada

El progenitor els recull i probablement se n'anirà amb ells a Itàlia, on ella haurà de lluitar per la {custòdia}

L’exmarit de Juana Rivas, Francesco Arcuri, recull els fills a la comandància de la Guàrdia Civil. / ATLAS

5
Es llegeix en minuts
Patricia Martín / Madrid

Juana Rivas va tirar ahir la tovallola. El demolidor acte que, per als seus interessos, va dictar la jutge d’instrucció número 2 de Granada, en què li donava un ultimàtum perquè restituís els seus dos fills, de 3 i 11 anys, al seu pare italià, condemnat per maltractament, va capgirar la situació i ha provocat que la veïna de la localitat de Maracena es rendís i accedís a complir les resolucions judicials.

Per sorpresa, Rivas va deixar ahir els seus dos fills a càrrec de la policia judicial, a la comandància de la Guàrdia Civil de Granada al voltant de les 11.50 hores. D’aquesta manera es va avançar a l’ordre de la jutge, que li exigia entregar els menors al punt de trobada familiar de la ciutat andalusa a les 17.00 hores. Amb aquesta actitud, Rivas va evitar les desenes de càmeres que des de primera hora estaven apostades a les portes de casa seva i de la citada institució i va protegir la imatge dels seus fills.

El pare, Francesco Arcuri, que feia un any i tres mesos sense veure’ls i que nega qualsevol maltractament, va passar a recollir-los una mica abans de les dues del migdia i també va evitar els mitjans, encara que el seu advocat sí que va explicar que en un primer moment els nens estaven inquiets, però que després es van quedar «tranquils». Arcuri tornarà, amb tota probabilitat, amb ells a Itàlia, segons el desig que ha manifestat en diverses ocasions.

Es tanca així, de moment, el cas Rivas, que va tenir un gran ressò mediàtic i va desfermar una gran onada de solidaritat quan la mare es va atrevir, el 26 de juliol, a desobeir i incomplir l’ordre d’entregar els seus fills al pare, que en té la custòdia provisional concedida a Itàlia, tot i que el 2009 va ser condemnat a Espanya per «lesions en l’àmbit familiar». Fins i tot Mariano Rajoy i la Junta d’Andalusia es van posar del costat de Rivas, si bé a mesura que passava el temps i que la mare seguia desapareguda amb els seus fills van créixer les veus que li aconsellaven entregar-se per no empitjorar la seva situació judicial.

La detenció, i recerca i captura

De fet, la seva desaparició va obrir la via penal i va fer que el 8 d’agost la jutge d’instrucció número 2 de Granada ordenés la seva detenció. Però no va ser fins al 22 d’agost quan Rivas va decidir entregar-se, sense desvelar el parador dels seus descendents, davant el jutjat de guàrdia. Aquest la va deixar en llibertat amb càrrecs però l’encarregada de la investigació penal va emetre divendres un acte en què l’acorralava, perquè amenaçava Rivas d’adoptar «mesures cautelars», demanava a la Guàrdia Civil que prengués cartes en l’assumpte i, el que va deixar més abatut el seu entorn, imputava les seves assessores i els seus familiars per «partícips» en la sostracció de menors. Tots els seus suports, incloses les treballadores del centre municipal de la dona de Maracena, Francisca Granados i Teresa Sanz, van ser cridats a declarar els pròxims dimecres i dijous.

 Després de conèixer el revés judicial, el pare de Rivas ja va admetre que estaven «destrossats» perquè eren conscients que a la seva filla li acabarien «prenent els nens». La seva filla va fugir d’Itàlia el 2016, es va refugiar a Maracena i va presentar una nova denúncia per maltractaments contra la seva exparella. Des d’aleshores, ha intentat paralitzar l’ordre d’entrega dels menors per tots els mitjans, però hi ha fins a tres resolucions fermes que la van obligar a restituir els nens. A la desesperada, la granadina va recórrer fins i tot al Tribunal Constitucional que, per dues vegades, no la va emparar per defectes formals en els requeriments.

La justícia italiana

D’aquesta forma, Rivas ara només té un camí clar si vol aconseguir la custòdia exclusiva dels nens o almenys disminuir el nombre de temps que aquests passin amb el seu pare: plantar batalla als tribunals italians. Segons explica la presidenta de l’associació de juristes Themis, Amalia Fernández, després de l’entrega la justícia espanyola «no té competència» i si Rivas vol canviar la situació ha de traslladar la denúncia per violència masclista a Itàlia i sol·licitar allà el que consideri oportú per protegir els seus fills.

Notícies relacionades

Mentrestant, seguirà sent investigada a Espanya per sostracció de menors i desobediència. El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) va emetre una nota en què explicava que la jutge seguirà endavant amb les citacions previstes a la família i les assessores, encara que deixava sense efecte les ordres a la Guàrdia Civil. Rivas pot sol·licitar un atenuant o eximent d’aquests delictes donat que finalment ha entregat els menors «voluntàriament», segons va destacar l’Institut Armat i consta en la nota del TSJA.

En aquest context, la fiscalia va presentar ahir un recurs d’apel·lació contra la decisió del jutge de guàrdia de deixar-la en llibertat, que ha de dirimir-se el pròxim mes. Per tant, encara té un complex camí judicial al davant.

Fins a la nova llei, el 80,7% de les custòdies es confiaven a la mare. A partir de l’any següent la custòdia compartida ja va ser assumida pel 72,1% de les sentències, que el 2015 (últim any analitzat) arribava al 89% dels casos. La llei i el codi han generat problemes, com la residència del menor i, per això, qui i en quina mesura paga la pensió. En la majoria de sentències els jutges decideixen des d’aleshores on viuran els fills i el ritme i modalitats per assegurar la presència de l’altre progenitor. La parella pot acordar que la pensió la pagui el pare o la mare amb qui no viuen els fills; si no, «preval el dret del progenitor» que els té a casa seva.

Tribunals de Bari i Salern han emès sentències (2017) que van més enllà de la llei. «Imposen» custòdies compartides que suposen una «implicació diària» dels dos pares en el creixement i l’educació. Aquests tribunals consideren i demanen al legislador que la «residència» dels fills tingui només efectes per al Registre Civil, no per a la custòdia. ROSSEND DOMÈNECH