Estrangers atrapats en una ratera per la precarietat laboral

Encara queda molt de camí per recórrer perquè la inserció dels joves estrangers sigui, això, una verdadera integració. Perquè si, com diuen els experts, un dels elements clau per aconseguir una plena inclusió dels immigrants és que tinguin mobilitat social, que millorin les seves condicions de vida, el tram que queda fins a aconseguir-ho és llarg. "La crisi està passant encara factura a la població estrangera establerta a Espanya, que registra alts percentatges d'atur, de treballs precaris i d'economia submergida", denuncia Toni Mora, secretari de Política Territorial, Acció Social i Migracions de CCOO a Catalunya. 

Com a conseqüència de la precarietat laboral, el sindicat ha constatat, a través del seu Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), un augment preocupant del nombre de persones en situació irregular. "Mentre que l'any passat, un 44,7% dels immigrants que vam atendre estaven en una situació d'il·legalitat, aquest 2017 la xifra ha crescut fins al 51,6%", assenyala Carles Bertran, director del CITE. L'increment ha sigut doncs en un sol any del 7%.

Si es pren com a referència el 2013 (encara en plena crisi), la taxa d'irregularitat laboral era del 35% -16 punts percentuals inferior a l'actual-, segons la informació de les oficines del CITE, per les quals han passat gairebé 6.500 persones en els primers sis mesos d'aquest any. Qui més pateix aquesta situació d'il·legalitat són els marroquins, seguits de colombians, hondurenys, equatorians i veneçolans, un col·lectiu, aquest últim, que ha experimentat "un increment significatiu en poc temps, per efecte de la situació política que viu el seu país", ha ressaltat Bertran. 

Impossible aconseguir l'arrelament

Els sensepapers que passen pel CITE buscant assessorament o alguna solució són estrangers, prossegueix el seu director, "que s'estan trobant amb moltes dificultats per renovar les autoritzacions o per aconseguir un reconeixement bàsic com l'arrelament social". Aquest document, que obre les portes per tramitar la sol·licitud per obtenir la nacionalitat espanyola, "exigeix, entre altres condicions, que una persona acrediti que té un contracte de treball de 40 hores durant almenys un any... ¿Quin jove té avui dia una feina així? És una exigència gairebé impossible per a molts", clama Bertran.

Mentre la llei d'Estrangeria de l'Estat es preocupi més pel control de fronteres que per preservar els drets dels que ja són aquí, han lamentat els dos portaveus de CCOO, les condicions de vida d'aquests estrangers, atrapats en una espècie de ratera sense sortida, seran complicades. "Els seus problemes laborals s'enquisten i afecten tots els àmbits de la seva vida, des del personal i familiar, fins al d'accés a la vivenda i, per descomptat, les possibilitats de mobilitat social", adverteix Mora.

El servei domèstic, el col·lectiu més castigat

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Dones i llatinoamericanes, que treballen en el sector del servei domèstic o com a cuidadores de persones. Elles són, segons l'informe del CITE presentat aquest dimarts, el col·lectiu més castigat pel treball irregular a Catalunya.

"És un col·lectiu amb escassos drets laborals, perquè el seu règim és molt especial, i, a més, al treballar en cases particulars és molt difícil activar la Inspecció de Treball", denuncia Carles Bertran director del servei.